Un químic, un enginyer i un economista naufraguen en una illa deserta amb un paquet d’aliments enllaunats. Després de recórrer l’illa per tot arreu, s’adonen que no hi ha cap element que puguin utilitzar per obrir les llaunes i alimentar-se. Davant d’aquesta frustrant situació, l’enginyer i el químic recorren a les seves respectives àrees de coneixement per trobar una teoria que els permeti obrir-les. Després de diverses hores de deliberacions i  esgotats mentalment, es miren amb recriminació a l’economista, que amb indiferència els contesta “imaginem que tenim un obrellaunes”.

L’acudit ens alerta –més enllà de tòpics tronats sobre la ciència econòmica– que qualsevol instrument, en la seva forma declarativa i abstracta, no servirà per resoldre de forma eficaç la seva comesa. Necessitarem identificar de forma clara el seu objectiu, dissenyar i greixar bé els seus mecanismes i utilitzar-lo per, en darrera instància, preguntar-nos si ha complert eficientment la seva missió.

L’illa deserta: Catalunya

Un 28% d’infants (segons les dades de l’ECV de 2022) pateixen i creixen (!) en una situació de pobresa econòmica a Catalunya. Aquesta taxa reafirma una dinàmica de pobresa crònica que afecta més d’una quarta part dels infants i que caracteritza una situació excepcional si la comparem amb la resta de països de l’entorn. Aquestes dades haurien de ser suficients per ajudar-nos a dimensionar la magnitud del sofriment individual, familiar i social que representa aquest fenomen, la vivència del qual és una llast en desenvolupament personal, educatiu, social, o en l’estat de la salut de les persones que el pateixen.

En un dels primers escrits fundacionals d’aquest blog es desplegava un argumentari a favor del desenvolupament de les polítiques d’infància i els escrits a favor d’avançar tant en l’avaluació de necessitats de les situacions de pobresa d’aquest col·lectiu (Fusté, 2017; Mayordomo Martínez, 2021b; Sanzo, 2018) com en el seu abordatge (García Altés & Carrilero, 2020; Mayordomo Martínez, 2020; Pineda & Stinus Bru de Sala, 2022), han estat una constant. Hi insistirem només per apuntar que la qüestió és rellevant perquè, més enllà de l’abordatge de les situacions d’escassetat material dels entorns en que creixen els infants, la pobresa en la infància es troba íntimament relacionada amb l’efectiva igualtat d’oportunitats i la mobilitat social (Mayordomo Martínez, 2023b).

La llauna: l’Estratègia de país contra la pobresa infantil a Catalunya

Enmig d’aquesta illa deserta, el proppassat 10 d’octubre s’aprovava un Acord de Govern per elaborar una Estratègia de país de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya.

A grans trets, l’Acord defineix els eixos sobre els què s’haurà de desenvolupar l’Estratègia: 1) Prestacions i ajuts; 2) Educació, lleure educatiu i èxit escolar; 3) Alimentació adequada; 4) Salut; 5) Habitatge i pobresa energètica; 6) Ocupació de les famílies amb nens/es a càrrec; i, 7) Perspectiva de gènere. Estableix així mateix, l’estructura orgànica que haurà de dissenyar l’Estratègia i fer-ne el seguiment i avaluació: un Comitè Interdepertamental amb el suport d’un Comitè Assessor Extern; i un Comitè Tècnic que serà l’encarregat de la seva implementació. Un cop l’Estratègia sigui aprovada per Acord de Govern, està previst que se’n faci el pilotatge en alguns barris o àrees més desafavorides, a fi de validar l’eficàcia de les mesures contingudes en els diversos eixos d’intervenció.

L’aprovació de l’Acord representa per tant, una gran esperança.

“Imaginem l’obrellaunes”

Una illa deserta i una llauna. Cal un obrellaunes. O el que és el mateix, identificar què és allò  que hauria d’abordar l’Estratègia i quins requisits l’haurien de caracteritzar per no quedar-se en la mera expressió d’un desideràtum.

Què ha d’abordar l’Estratègia?

Pel que fa a la dimensió més substantiva, es disposa de bons diagnòstics (per exemple veure (Cantó et al., 2023; Mayordomo Martínez, 2023a) que haurien de permetre traçar línies d’intervenció nítides i precises. No obstant, hi ha alguns aspectes sobre els quals potser no s’ha insistit prou. El primer té a veure amb l’estructura i composició de les llars on resideixen els infants amb un risc de pobresa més elevat. Si bé és cert que el risc associat a les llars monoparentals és tres vegades superior al de les llars biparentals, no ho és menys que la insuficiència econòmica s’iguala si es comptabilitzen el nombre d’ingressos amb els que veritablement compten les famílies (Navarro-Varas et al., 2018). Això és, els infants que viuen en llars amb els dos progenitors però on només un d’ells disposa d’un treball remunerat (la família tradicional del sustentador masculí) tenen el mateix risc o inclús superior. I encara un matís més, la vulnerabilitat econòmica dels infants no desapareix malgrat estar ocupats ambdós progenitors. De forma que pràcticament la meitat dels infants que actualment es troben sota el llindar de pobresa viuen en llars on el treball remunerat d’ambdós o el d’un d’ells no és garantia suficient.

En el mateix sentit, reduir la pobresa infantil vol dir treballar perquè l’origen dels infants no sigui un element determinant. La taxa de risc de pobresa dels infants amb nacionalitat estrangera és pràcticament del 60% i quasi triplica la dels autòctons (Eurostat, EU-SILC). Als darrers vint anys la bretxa no només s’ha consolidat sinó que s’ha amplificat. 

En paral·lel, els infants pobres i les seves famílies no es distribueixen aleatòriament al territori català sinó que hi ha enclavaments on es produeix una major concentració. Així, el risc de pobresa infantil no és el mateix a Sant Cugat del Vallès (10%), que a Sabadell (28%), Badalona (32%), Manresa (38%) o Figueres (47%) (INE, Atlas de distribución de renta de los hogares). I dins els propis límits municipals, la desigualtat entre els infants també pot ser molt acusada: al districte 9 de Badalona el 56% dels infants viuen sota el llindar de risc de pobresa mentre que al districte 1 es limiten al 10% (Alto Comisionado contra la pobreza infantil, Mapa Tasa de riesgo de pobreza infantil por distritos). Malauradament, el de Badalona no és un cas aïllat sinó que aquesta pauta es reprodueix en d’altres localitats catalanes. Resulta important, doncs, conèixer quin és el context on es produeix aquesta concentració de població infantil amb menys recursos econòmics perquè darrera hi ha diferents condicions de vida però també diferents estructures d’oportunitat presents i futures. Aquesta dimensió territorial de la pobresa és un dels aspectes menys analitzats, probablement per la manca d’informació que hi ha al respecte, tot i que resulta cabdal per dissenyar una bona Estratègia. En aquest sentit, es valora molt positivament la voluntat expressada a l’Acord de Govern per validar l’eficàcia dels diversos eixos d’intervenció mitjançant un pla pilot als barris més desafavorits, tot i que l’esforç per dotar-se d’eines i desenvolupar processos fins al moment inexistents o incipients ha de ser considerable (veure apartat 1).

La darrera de les qüestions de naturalesa substantiva té a veure amb les prestacions i ajuts. Els dèficits redistributius de l’Estat de benestar espanyol i català vers els infants són prou coneguts (Alston, 2020; European Commission, 2020; Vtyurina, 2020). Qualsevol iniciativa seriosa amb l’ambició de reduir la pobresa infantil i en línia amb el procés engegat a la Unió Europea, passa necessàriament per implementar prestacions de caràcter universal per a les famílies amb infants sense perjudici d’altres prestacions de garantia d’ingressos i/o d’urgència social focalitzades en un tot ben dotat econòmicament i ben integrat conceptualment i administrativament. Les dificultats, entrebancs i limitacions també són vox populi però, o se superen, o la pobresa infantil continuarà sent una xacra.    

Quins requisits haurien de contemplar-se en l’Estratègia?

L’Estratègia de país contra la pobresa infantil planteja l’abordatge d’una qüestió transcendental que, alhora, obre una finestra d’oportunitat per aprofundir en el conjunt de polítiques socials del país. N’assenyalem algunes que entenem són rellevants.

1.   Desenvolupament del potencial analític

En l’àmbit de l’avaluació de necessitats i monitoratge dels efectes de la implementació de l’Estratègia, resulta fonamental com apuntàvem, disposar de dades actualitzades, de qualitat i localitzades a nivell de barri. L’actual impuls a les polítiques d’Infància (que s’exemplifica amb l’Acord, però també en l’Actualització del Pacte per a la Infància a Catalunya), ha de ser capaç de constituir i solidificar una estructura tècnic-administrativa de la dada social.

En l’àmbit específic de les polítiques d’Infància, cal tenir en compte els aprenentatges a fer de les experiències precedents. D’una banda, el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015-2018 ja plantejava treballar per disposar de dades de diversos àmbits amb l’objectiu d’analitzar els efectes de les mesures del Pacte d’Infància, però els seus resultats es van circumscriure a la realització de dues memòries. De l’altra, i en l’àmbit de la governança de la dada entre diversos sistemes (educació, salut i serveis socials, fonamentalment), l’aposta del Mòdul de Suport a la Gestió del Risc primer, i de l’Eina de cribratge de situacions de risc i desemparament després, havien de permetre avançar cap un sistema interoperable que facilités una visió holística dels casos, però no s’avançà en la implementació, ni en l’extensió del seu ús, sobretot perquè aquesta integració no s’ha produït.

Difícilment es podrà desplegar l’Estratègia sense una línia d’actuació realment transversal que tingui com a objectiu l’obtenció i el processament de les dades.

1.1.       Estructura, obtenció i data sharing

En primer terme cal definir un sistema d’indicadors que doni comptes del conjunt d’eixos de l’Estratègia i que permeti monitoritzar la situació social present als diversos  territoris, i a ser possible, a temps real.

Els propis eixos de l’Acord determinen la necessitat d’incloure d’una banda, els registres administratius de les administracions locals, les Comunitats Autònomes i de l’Estat (algunes d’elles d’especial protecció com les d’Hisenda o de rendiments escolars, entre d’altres), per a que siguin tractades de forma agregada. El tsunami de convenis entre les diverses administracions per a la governança de la dada pot ser un escull significatiu en l’avenç en aquest àmbit.

De l’altra, el sistema de dades ha de nodrir-se de les intervencions professionals, i per tant, resulta pertinent que la complementació d’aquestes se situï de forma natural en el procés d’intervenció, evitant que la documentació de la dada signifiqui un procediment afegit per als professionals. El diagnòstic professional és una peça clau per a donar resposta a aquest objectiu. Les experiències que estan impulsant algunes corporacions locals que a partir de l’eina diagnòstic social DS-DIBA, identifiquen les situacions de complexitat social al SSM-CAT, i d’aquí a l’Intersocial (l’eina d’homogeneïtzació diagnòstica entre els sistemes de serveis socials i salut) és un procés que caldria seguir acompanyant en el seu desenvolupament i estendre arreu del territori.

Caldria preveure com a conseqüència, una data warehouse més o menys centralitzat, que compili les dades dels diversos sistemes de benestar i que els professionals puguin accedir-hi amb diferents perfils per tenir una visió més holística dels seus beneficiaris (preservant la pertinença de la dada). Aquest requeriment implica la necessitat de treballar un projecte tecnològic a alt nivell i pot ser un dels elements crítics de l’Estratègia, tant per la seva complexitat tècnica i tecnològica, com per la despesa financera que aquesta representa.

1.2.       Unitat analítica de la realitat social

La necessitat de (1) tractar les dades per a la seva homologació i emmagatzematge, (2) localitzar les situacions i les actuacions derivades de la vulnerabilitat econòmica en un entorn territorial determinat (recollides ja a l’article 77.3 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de Catalunya[1]), i (3) el seu tractament per a la seva publicació per al consum, representen una càrrega de feina que entenem no pot ser assumida amb l’actual estructura de recursos humans del Departament. Per contra, i per tal de garantir la visió integral que l’Estratègia propugna, caldria apostar per la constitució d’una unitat de tractament i anàlisi social específica, un element que possibilitaria fer un salt qualitatiu en l’avaluació de necessitats socials i de recerca.

1.3.       Planificació dels recursos – Cartera i carta de serveis

A partir de l’anàlisi de les necessitats socials, la Cartera de Serveis Socials i el Contracte Programa haurien de replantejar-se i dimensionar-se de forma adequada les noves i velles necessitats dels territoris. L’Estratègia és per tant, una oportunitat per abandonar la complementació de les fitxes del Registre Unificat de Dades dels Ens Locals (RUDEL) i automatitzar les memòries dels serveis socials locals, un element que dotaria la planificació dels serveis públics de major transparència i equitat.

2.   Coordinació inter i intra administracions

En l’àmbit de la implementació, l’Estratègia de país de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya, ha d’afrontar l’atomització de les polítiques d’infància, adolescència i famílies que es troben fragmentades entre diversos nivells de l’administració i diversos àmbits d’intervenció. L’espai idoni per a dur a terme aquesta integració de les polítiques a nivell territorial són les Taules territorials d’Infància i adolescència la funció de les quals és la de “Coordinar els diferents equips, serveis i agents implicats del territori per potenciar el treball en xarxa, en especial en els àmbits de l’educació, la salut, la seguretat, el treball, la joventut i les dones, que afecten la infància i l’adolescència del territori, i millorar els programes de participació, prevenció, promoció, detecció i protecció de la infància i l’adolescència”.

Actualment, aquests espais es troben en un procés d’hibernació post-pandèmic que cal activar. Com a espais operatius territorialitzats on ubicar l’Estratègia (i el desenvolupament del Pacte), es necessita acompanyar tècnicament aquests espais amb l’objectiu de construir lideratges compartits, estenent una mirada autoevaluativa constant del seu funcionament. Existeixen algunes experiències i propostes interessants en aquest sentit que cal tenir en compte.

3.   Actuacions professionals

3.1.       Encàrrec professional

No obstant, un dels elements claus per explicar l’èxit del funcionament d’aquests espais i de la pròpia Estratègia té a veure amb que les institucions que participen d’aquesta aposta, formalitzin el seu compromís amb un encàrrec professional que impliqui hores de dedicació, formació, i recursos tecnològics. Aquesta necessitat es tradueix en situar l’Estratègia en un orgànic de la Generalitat amb suficient poder jeràrquic per a liderar-ho (Presidència) i incorporar a les professionals de la resta d’administracions en el seu desplegament.

3.2.       Sistematització de les intervencions

Si bé és cert que la identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn familiar concret hauria d’haver suposat l’impuls de programes de recolzament familiar (art. 78.2 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, 2010), la veritat és que no s’ha desenvolupat una recerca basada en l’evidència que sistematitzi les hipòtesis dels programes i els seus resultats i per tant es desconeix quins d’ells són més cost-efectius en la promoció dels infants, els adolescents i les seves famílies. Les guies d’intervenció professional poden contribuir en aquest sentit, a acompanyar la intervenció professional i garantir l’equitat territorial. Malgrat que l’Estratègia defineix els espais de participació i els seus actors principals, els espais de col·laboració professional en els que anar avançant en la sistematització de les intervencions són més que necessaris per garantir l’equitat i els estàndards d’atenció a la ciutadania. La creació d’una Agència Independent, a l’estil d’un Ofsted, que vetllés per la qualitat de la prestació dels serveis i la intervenció dels professionals és una oportunitat per garantir una desplegament i provisió equitativa de l’Estratègia.

3.3.       Incorporació de diversos rols professionals

Al llarg de tot el procés, identificar de forma clara els rols i funcions assignats a cadascun dels perfils i actors professionals, així com les competències i habilitats que aquests requereixen per al correcte desenvolupament de les seves funcions és de vital importància. En aquest procés, cal d’una banda, incorporar les seves visions i sabers: doncs cal tenir present que les «professionals de primera línia» tenen el poder d’alinear la política al seu objectiu primigeni; però de l’altra, cal tenir present la necessitat que els diferents sistemes de benestar requereixen de figures de suport administratiu per a poder desplegar adequadament els seus encàrrecs i no sobrecarregar els perfils d’intervenció directa. Proporcionar els recursos humans segons els rols i funcions necessaris és cabdal.

Les vivències de situacions de pobresa en la infància mereixen més de nosaltres com a societat que hores de deliberacions sobre com abordar-les. Fins aquí hem “imaginat un obrellaunes”, ara és el moment de fer-lo servir. De moment esperem que aquest article serveixi per pensar com obrim la llauna.

---

Referències

• Alston, P. (2020, febrer 7). Declaración del Relator Especial de las Naciones Unidas sobre la extrema pobreza y los derechos humanos, Philip Alston, sobre la conclusión de su visita oficial a España, 27 de enero – 7 de febrero de 2020. https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=25524&LangID=S

• Cantó, O., González, L., Adán, R., Ayala, L., Fernández, M., Martínez, Á., Romaguera, M., Sánchez, M., Vall, J., & Victoria, C. (2023). El coste de la pobreza infantil en España. Alto Comisionado contra la Pobreza Infantil. https://www.comisionadopobrezainfantil.gob.es/sites/default/files/AF%20Pobreza%20Infantil%20Resumen%20Ejecutivo%20v5_low.pdf

• Crespo Forte, R., Cardona Cardona, À., & Codern Bové, N. (2018). Guia metodològica per a l’avaluació de les xarxes impulsades per serveis socials. Diputació de Barcelona. https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/parc-natural-del-montnegre-i-el-corredor-1-les-pinedes-i-els-vessants-maritims_13514

• European Commission. (2020). Semestre Europeo 2020: Evaluación de los avances en lo que respecta a las reformas estructurales y la prevención y la corrección de los desequilibrios macroeconómicos, y resultados de los exámenes exhaustivos conforme al Reglamento (UE) n.^o 1176/2011 [Text]. European Commission. https://ec.europa.eu/info/publications/2020-european-semester-country-reports_en

• Fusté, B. (2017, juny 1). Les autoritats adverteixen: Tenir fills produeix pobresa. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/tenir-fills-produeix-pobresa/

• García Altés, A., & Carrilero, N. (2020, desembre 2). Desigualtats en la salut infantil: Evidència per a polítiques públiques. Lleiengel. http://lleiengel.cat/desigualtats-salut-infantil/

• Govern de la Generalitat de Catalunya. (2023). ACORD GOV/208/2023, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova elaborar l’Estr. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 9019. https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9019/1995325.pdf

• Manzano Rodríguez M. A., Pagés Gaulier É. y Solé Pascual M. (2018). La DS-DIBA: Experiencia de la elaboración de una herramienta de valoración social y segmentación para los servicios sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 32(1), 177-189. https://doi.org/10.5209/CUTS.58061

• Mayordomo Martínez, E. (2023a). Cobrir la bretxa: L’abordatge de les situacions de pobresa en la infància a Catalunya. Departament de Drets Socials. https://doi.org/10.57645/10.8080.07.1

• Mayordomo Martínez, E. (2020, març 26). El coronavirus i la infància del bigoti. Lleiengel.cat. http://lleiengel.cat/coronavirus-infancia-bigoti/

• Mayordomo Martínez, E. (2021a). La infància o la governança complexa. Observatori La gestió importa. http://lagestioimporta.cat/arees/la-infancia-o-la-governanca-complexa/

• Mayordomo Martínez, E. (2021b, juliol 19). Les condicions en què creix la Infància a Catalunya. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/condicions-infancia-catalunya/

• Mayordomo Martínez, E. (2023b, febrer 17). La loteria del naixement i l’equitat en la infància [Blog]. Fundacio Bofill. https://fundaciobofill.cat/blog/loteria-naixement-equitat-infancia

• Mayordomo Martínez, E., & Millán Cañamares, X. (2016, desembre 14). Cinc (o sis) raons per invertir en la Infància i no seguir perdent el temps. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/raons-invertir-infancia/

• Navarro-Varas, L., Porcel, S., Cruz, I., & Pruna, M. (2018). Pobresa i infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pobresa-infancies-desiguals-barcelona-2016-2017.pdf

• Pineda, L., & Stinus Bru de Sala, E. (2022, juliol 7). Com connectar coneixement i acció per unes polítiques públiques basades en l’evidència. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/coneixement-accio-politiques-basades-evidencia/

• Sanzo, L. (2018, gener 12). Pobresa i privació en la població menor. Ensenyaments generals a partir del cas basc. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/pobresa-i-privacio-poblacio-menor-cas-basc/

• Vtyurina, S. (2020). Effectiveness and Equity in Social Spending—The Case of Spain. En IMF Working Papers (20/16; IMF Working Papers). International Monetary Fund. https://ideas.repec.org/p/imf/imfwpa/2020-016.html

---

[1] Els plans (…) s’han de desenvolupar en els barris i entorns territorials en què es detecti una gran concentració de situacions de desigualtat econòmica, escolar, cultural i d’indicadors de risc per als infants i adolescents. En aquestes zones, en què l’actuació hi és preferent, s’han d’impulsar polítiques de prevenció del risc social