Mesurar la pobresa

Al setembre de 2009 apareixia l’anomenat informe Stiglitz-Sen-Fitoussi en què es qüestionava el PIB com un indicador idoni per capturar el creixement i el progrés social. En aquest document, es feien cinc recomanacions en relació al mesurament de la pobresa (Gomez del Moral, 2010):

1. Orientar les mesures cap a la renda i el consum.

2. Emfatitzar la perspectiva de la llar.

3. Considerar conjuntament la renda, el consum i el patrimoni (riquesa).

4. Atribuir major importància a la distribució de la renda, del consum i del patrimoni.

5. Estendre els indicadors de renda a les activitats de no-mercat. (estimar serveis no remunerats de la llar, en la que les enquestes d’ús del temps són imprescindibles).

Òbviament, aquesta perspectiva caracteritza d’una forma més acurada l’entorn en què viuen i creixen les persones, i les interrelaciona amb la distribució de la renda de la seva societat. Hem parlat en altres posts sobre la incidència que té créixer en contextos de pobresa i escassetat per a la infància i també ho hem fet sobre els arguments que defensem per a desenvolupar polítiques que promoguin les oportunitats en aquest col·lectiu. Així que en aquest post caracteritzarem la situació en què es troba la infància a Catalunya d’acord a les darreres dades publicades que fan referència a la situació que es vivia al 2019.

La taxa de pobresa

Prenent les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida des de l’any 2012 fins al 2019 (darrer any en que com dèiem s’han publicat dades), i calculem la taxa de risc de pobresa[1] de la població del conjunt de l’Estat i la de Catalunya, s’observa com la taxa de risc de pobresa estatal és superior a la de Catalunya.

Taxa en risc de pobresa llindar estatal

No obstant, i tal com apuntàvem, si calculem la taxa en risc de pobresa tenint en compte la distribució de la renda a Catalunya (i no la del conjunt de l’Estat), la taxa augmenta de forma considerable.

Des d’aquesta perspectiva, doncs, és necessari aproximar-se al mesurament de la pobresa des d’una anàlisi el més desagregat territorialment possible.

Llindars econòmics

Les taxes de pobresa es calculen determinant un punt en la distribució de la renda i a partir d’aquí es calcula el nombre de persones o llars que queden per sota d’aquest llindar. Els càlculs realitzats fins al moment prenien com a referència el 60% de la mediana dels ingressos, el que s’anomena pobresa moderada.

Des d’aquesta perspectiva, i tenint en compte el diferencial entre la taxa calculada prenent l’àmbit estatal i el català, podem observar com els llindars monetaris de Catalunya són d’aproximadament 1000€ més que els de l’Estat.

Aquesta diferència reforça la necessitat de dur a terme una anàlisi territorialment desagregada per copsar el cost diferencial de la vida, la divergència que existeix en els pressupostos/salaris de referència, allò que és necessita per viure d’una forma digna en cada territori on incideixen de forma decisiva factors com el preu de l’habitatge.

La situació de pobresa segons grans grups d’edat

Més enllà de les anteriors diferències, podem identificar també un impacte desigual de les situacions de pobresa d’acord als grans grups d’edat. Si bé es cert que el gran nombre de persones que es troben en una situació de pobresa en termes absoluts són els adults, quan els posem en relació a la població de cadascun d’aquests grans grups d’edat podem observar com els infants i adolescents mostren una incidència molt superior a la resta de grans grups d’edat. Al llarg del període, la taxa dels infants es situa entorn un 30%, fins assolir el màxim del 33,43% del 2019, mentre que els adults presenten 10 punts menys. Tal com s’observa, la taxa és molt elevada i ho és a més de forma estructural, creixent de forma sostinguda des del 2017, malgrat les crítiques que li dediquen diversos observadors i organismes internacionals.

La intensitat de la pobresa

Si sobre la capa de la “pobresa moderada” identifiquem la taxa de pobresa severa, això és, el percentatge de persones els ingressos ponderats de les quals és inferior al 40% de la mediana dels ingressos de Catalunya, les diferències entre grups encara es fan més notables. Tal com es mostra al gràfic que segueix, el percentatge d’infants que es troben en el llindar de pobresa severa és també superior al dels altres grups d’edat.

En el gràfic que segueix els mostrem per a tots els grans grups d’edat de forma més clara.

Posant ambdues taxes en relació, podem observar com la pobresa severa representa més del seixanta per cent de la pobresa a la infància (!) i aquesta, a més, es troba en una dinàmica creixent.

L’estructura de la llar

Aquesta prevalença de les llars en les situacions de pobresa s’explica perquè l’estructura de les llars es relaciona de forma directa amb els ingressos i la despesa (i l’esforç) que realitzen les famílies. Així, quan analitzem les taxes de pobresa de les llars amb infants, podem observar com aquestes presenten unes taxes superiors a la de les llars sense fills, i de forma molt significativa ho fan llars encapçalades per un “adult i un o més infants”; i les compostes per dos adults amb tres o més infants (famílies nombroses).

Seguim observant, doncs, que la pobresa continua incidint en les desigualtats que malmeten les oportunitats d’un percentatge significatiu de la infància a Catalunya. Aquest fet limita de forma clara la situació d’aquests nens i nenes en el moment present però, a més, també significa un llast que condiciona el seu benestar futur amb desavantatges que es perllongaran al llarg de les seves vides.

En resum, i atenent a les dades disponibles, es posa més de relleu que ens calen polítiques que garanteixin ingressos per aquelles llars amb infants a càrrec que garanteixin les condicions de vida i la igualtat real d’oportunitats dels nens i les nenes de Catalunya.

---

[1] El llindar de risc de pobresa es determina en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars.