El passat 28 de febrer l’Observatori de Treball i Model Productiu va publicar un estudi, en el que he treballat, on s’analitzen les sortides de l’atur registrat per la durada de l’episodi d’atur, la tipologia (no totes les sortides són per haver trobat una feina), la protecció de les prestacions per desocupació i el perfil de la persona, al llarg de la gran recessió de 2008 i el posterior període de recuperació.

No és la finalitat d’aquesta entrada fer un repàs extens a l’estudi (el podeu trobar aquí). En resum es pot dir que la durada dels episodis d’atur registrat, i molts dels indicadors que s’analitzen, han evolucionat de la mateixa manera que el cicle econòmic: van empitjorar amb la crisi i s’han recuperat amb la millora del mercat laboral. És d’esperar que a mida que l’atur segueixi baixant i l’ocupació segueixi creixent arribarem a xifres precrisi. O com a mínim que tendeixin a aproximar-se.

Però hi ha una sèrie d’indicadors que han empitjorat amb la crisi i no han millorat amb la recuperació econòmica, la qual cosa apunta a canvis estructurals en el mercat laboral. Un d’aquests possibles canvis el trobem en la protecció del sistema de prestacions per desocupació que depenen del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).

Les prestacions per desocupació de les sortides de l’atur registrat

Si analitzem les prestacions de desocupació que tenen les persones el mes anterior a sortir l’atur registrat trobem el següent.

Font: Durada de la Demanda de les sortides de l’atur registrat. Observatori del Treball i Model Productiu, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya

Com es pot veure, la cobertura de les prestacions per desocupació de les sortides de l’atur registrat ha baixat amb força. Les sortides amb prestació contributiva es queden a la meitat (passen del 47,4% el 2007 al 24% el 2016). La resta de prestacions han pujat en pes però no arriben a compensar la pèrdua de prestacions contributives. En conjunt, la desprotecció s’ha incrementat en 16,7 punts percentuals (del 44,9% el 2007 al 61,6% el 2016).

A aquest augment s’hi ha de sumar un fet que penso que és fins i tot més preocupant. Durant el període de recuperació de l’economia (2013 – 2016) la gran majoria d’indicadors del mercat laboral (atur registrat, taxa d’atur, nombre d’ocupats, …) han millorat de forma notable. En canvi, la protecció del sistema de prestacions per desocupació no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat lleugerament. Per tant, tot apunta a un empitjorament de caràcter estructural que no millora amb la recuperació econòmica.

Causes de l’augment de la desprotecció

Cronificació de l’atur

En primer lloc la cronificació de l’atur d’una part de les sortides, la corresponent a l’atur de molt llarga durada. El 10% de les sortides que acumulen més temps passen de tenir durades de 15,7 mesos o més el 2007 a 23,3 mesos o més el 2016. La majoria de prestacions per desocupació tenen un límit temporal i la cronificació de l’atur de molt llarga durada fa que molts aturats exhaureixin aquests terminis. Per aquest motiu, el pes de les sortides de molt llarga durada sense protecció de les prestacions per desocupació ha experimentat un augment alarmant, arribant a doblar-se (del 35,2% el 2007 al 71,3% el 2016). De nou podem veure que la desprotecció encara ha augmentat més durant el període de recuperació (al 2013 era del 69,6%).

A més, 7 de cada 10 sortides d’aquest grup són d’aturats majors de 45 anys, que veuran repercutits aquests llargs períodes d’atur en les seves futures pensions. També cal destacar, que la causa majoritària de sortida de l’atur en aquest grup no és l’ocupació (38%). La no renovació de la demanda (relacionada amb el desànim) i la jubilació suposen el 56,5%.

Tot fa indicar que la recuperació econòmica s’està aconseguint deixant de banda una part de la població que té molt difícil la seva inserció en el mercat laboral, amb durades de la demanda cronificades i molt baixa cobertura del sistema de prestacions per desocupació.

Rotació laboral i reiteració en la situació d’atur

La cronificació de l’atur només explica en part el problema global de desprotecció, ja que en general la durada de la demanda entre 2007 i 2016 és prou semblant i les sortides de molt llarga durada tenen un pes menor sobre el total de sortides (9,1 sobre el total de 2016).

L’altra explicació la trobem en les dinàmiques d’alta rotació laboral (podeu consultar l’estadística de rotació laboral a Catalunya aquí) i l’augment dels contractes temporals de curta durada (podeu consultar un estudi de l’evolució de la durada dels contractes aquí), que generen constants entrades i sortides de l’ocupació a l’atur i a l’inrevés. La vessant positiva és que l’alta rotació ofereix moltes oportunitats d’ocupar-se als aturats, per la qual cosa la durada dels episodis d’atur és semblant entre 2016 i 2007. Així, el 65,8% de les sortides acumulen durades inferiors a 6 mesos i la majoria d’aquestes (66,4%) surten per col·locació, és a dir, per haver trobat una feina.

Però la rotació laboral també té efectes negatius. Moltes de les persones que surten de l’atur per col·locació tenen episodis d’ocupació amb contractes temporals de curta durada i un retorn ràpid a la situació d’atur. Aquest fet es pot comprovar amb el càlcul de la reiteració en la situació d’atur: Percentatge de sortides de l’atur de curta durada (menys de 6 mesos) que tornen a caure a l’atur abans de mig any.

Font: Durada de la Demanda de les sortides de l’atur registrat. Observatori del Treball i Model Productiu, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya

Com es pot veure, la rotació laboral i els contractes de curta durada tenen el seu reflex en la reiteració en la situació d’atur, que es va disparar amb la crisi passant del 25,4% el 2007 al 43,9% el 2013. Novament, el fet de no presenta una millora significativa amb la recuperació (2013 – 2016) indica un canvi estructural en el mercat laboral.

Parlant només en termes d’ingressos, les conseqüències de la rotació laboral i la reiteració a l’atur són nefastes per la butxaca dels treballadors. Per començar, els ingressos dels episodis d’ocupació són baixos, ja que els sous dels contractes temporals són, en general, baixos. I també ho seran les prestacions contributives que es generin.

Però a més, la curta durada dels episodis d’ocupació fa que es generi poc o nul temps de prestació contributiva. Aquesta és la raó per la qual la protecció de la prestació contributiva de les sortides de l’atur hagi passat del 43% el 2007 al 24% el 2016 en el grup de durades més curtes. Les prestacions no contributives, amb criteris d’accés molt restrictius i quanties inferiors, augmenten el seu pes però no arriben a compensar la caiguda de la prestació contributiva.

Conclusions

Atur crònic, alta rotació laboral i temporalitat estan darrera de la menor protecció del sistema de prestacions per desocupació. Mentre aquests indicadors no retrocedeixin el problema de la desprotecció es tornarà endèmic. La recuperació de l’economia ha comportat una millora del mercat laboral a nivell de grans xifres, amb un augment dels ocupats i descens de l’atur registrat. Però la protecció del sistema de prestacions per desocupació no s’aconseguirà millorar si el creixement es sustenta en bona part en la precarietat.

Episodis curts d’ocupació combinats amb episodis curts d’atur amb poca o nul·la protecció són el caldo de cultiu perfecte per un nou perfil de pobresa del que ja fa temps que es parla: els treballadors pobres. Segur que aquest no és un col·lectiu desconegut pels companys dels serveis socials, ja que la crisi econòmica els ha convertit en, amb perdó de l’expressió, un “client habitual”. Sento dir-vos que tot indica que han arribat per quedar-se. En aquest sentit em semblen molt encertades les reflexions que feia Manuel Aguilar Hendrickson en aquesta entrada al bloc sobre els “nous pobres” (molt similar al que jo he anomenat “treballadors pobres”). També les seves propostes per reorganitzar les prestacions per desocupació assistencials i diferenciar el paper que han de desenvolupar els serveis socials i els sistemes públic d’ocupació.

A la vista dels resultats exposats, es pot concloure que el sistema de prestacions per desocupació no estava dissenyat per suportar bona part de les situacions derivades de la crisi econòmica però tampoc ho està per l’actual estructura del mercat de treball. Programes com el PRODI, PREPARA o Pla d’activació per l’ocupació, curts en durada i amb condicions d’accés molt restrictives, no han estat més que un pegat que no ha solucionat gairebé res.

ILP d’ingressos mínims, potenciar la Renda mínima d’inserció, renda bàsica (amb o sense incentius), renda universal, … deixo la discussió de l’eina més adient als experts. Però crec que les xifres parlen de la necessitat de fer alguna cosa. I des de fa temps.