Un camí d’innovació en les polítiques d’espai públic per fer una ciutat millor per als infants i el conjunt de la ciutadania

En els darrers anys la ciutat de Barcelona ha impulsat una estratègia que ha situat el joc dels infants a l’espai públic al centre d’una política pública amb una dimensió i abast realment únics, una estratègia per esdevenir una ciutat cada vegada més jugable. La manera com Barcelona ha liderat un canvi de mirada en relació al joc a l’espai públic i la manera com ha abordat la problemàtica del dèficit de joc a l’aire lliure l’ha situada com a una ciutat pionera i innovadora, a la vegada que referent d’altres ciutats catalanes, europees i fins i tot llatinoamericanes.

Per entendre com s’ha donat aquest canvi de mirada i l’abast que ha tingut, cal fer dos exercicis analítics. En primer lloc identificar i revisar els models i estratègies prèvies que van ajudar a abonar el terreny que acabaria posant el joc al centre d’una política pública. En segon lloc veure fins a quin punt es pot afirmar que l’estratègia de ciutat jugable ha suposat una innovació en les polítiques d’espai públic i infància a la ciutat, transformant la ciutat i fent-la millor per viure-hi la infància i l’adolescència. Aquest segon exercici l’hem fet contrastant l’estratègia Barcelona Ciutat Jugable amb els principis recollits a Els motors de la innovació a l’administració pública (Brugué et al., 2013) i també veient les transformacions tangibles a la ciutat. Els detalls d’aquests dos exercicis els hem explicat àmpliament a l’article “Barcelona ciutat jugable: innovació en les polítiques d’espai públic i infància” que sortirà publicat aquest estiu dins de l’Anuari de l’Institut Metròpoli.

Respecte al primer dels exercicis i, a mode d’avançament de conclusions, podem afirmar que Barcelona mai no havia tingut una política decidida de foment del joc a l’espai públic que fos realment transformadora de la ciutat fins a l’aprovació de la mesura de govern Barcelona dona molt de joc (Ajuntament de Barcelona, 2018) i, més concretament, fins a l’aprovació i posada en marxa del Pla del joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 (Ajuntament de Barcelona, 2019). Tanmateix, hi havia hagut tres estratègies de ciutat que, malgrat no contemplaven els joc dels infants al carrer com un aspecte troncal, van abonar el terreny per al desplegament de la mesura: l’estratègia de Ciutat Educadora (1990), el model de Superilles urbanes (2003) i el Pacte del temps (2004). A part d’aquestes grans estratègies, hem identificat altres plans municipals que feien referència més explícita al joc dels infants. Tot i així, cap d’aquests altres plans o actuacions no van suposar una transformació significativa del joc com a política pública, ni van impactar en termes de la seva planificació. De fet, l’Ordenança municipal del 2005 (Ajuntament de Barcelona, 2005) contemplava el joc més aviat com una qüestió molesta per a la ciutadania i que, per tant, calia regular, que no pas com un dret dels infants a fomentar. Bona prova d’això van ser els cartells de “prohibit jugar a pilota” que abans de l’aprovació del Pla del joc a l’espai públic es van posar a molts parcs i places de la ciutat i que, a partir de la mesura de govern, es va decidir retirar.

Barcelona ciutat jugable: un gir conceptual i metodològic al servei de la infància

Respecte al segon dels exercicis analítics –mitjançant el qual hem volgut identificar si la política de ciutat jugable contenia els principals motors de la innovació–, podem afirmar que amb la nova estratègia de ciutat jugable es construeix un nou paradigma, una nova filosofia que situa el joc i l’infant al centre del disseny de l’espai públic. Es crea un marc conceptual propi que radiografia la ciutat en tres capes d’infraestructura lúdica i defineix criteris de qualitat per a la ciutat jugable. Bon prova d’aquest gir conceptual és el fet que en pocs anys el terme “ciutat jugable” (inicialment rebutjat per no ser normatiu en català) seria acceptat i normalitzat. El canvi de paradigma suposa un canvi radical en la manera d’entendre i d’explicar el problema del dèficit d’oportunitats de joc i els usos lúdics a l’espai públic (fins aleshores focalitzat únicament en la diversificació de les àrees de joc), i un replantejament en la manera d’entendre l’origen, les dimensions, les causes i les conseqüències d’aquest problema, que és alhora causa i conseqüència de problemes complexos (wicked problems) com ara el pantallisme, el sedentarisme, l’obesitat o l’individualisme creixents en la infància i l’adolescència.

El gir conceptual s’acompanya d’un gir metodològic, ja que per primera vegada la planificació urbana es fa amb criteris de jugabilitat, tenint en compte els ecosistemes lúdics, alhora que s’impulsen programes d’estímul del joc al carrer. A més, la governança del Pla del joc a l’espai públic ha facilitat una transversalització de les polítiques de joc a diferents àrees de l’Ajuntament, així com l’impuls de processos de participació i cocreació, tant amb persones expertes, com amb la ciutadania en general i amb els infants en particular.

Cal assenyalar el paper clau de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona en aquest gir metodològic i conceptual exercint de motor en la generació de coneixement, d’evidència i en el foment de diàlegs, acords i processos de cocreació  entre els diferents agents implicats. La naturalesa de l’Institut Infància i Adolescència, com un ens públic promogut per l’Ajuntament de Barcelona però situat fora de l’organigrama municipal[1], ha permès exercir de pont entre el coneixement i la política pública amb un enfocament de drets dels infants que ha ajudat a situar la infància al centre, també, de la transformació de la ciutat.

Un altre element sobre el caràcter innovador de la política de joc a l’espai públic és la diversitat i volum d’actuacions que agrupa, algunes d’elles molt innovadores i pioneres a nivell estatal o, fins i tot, europeu: el nou model d’àrees de joc accessibles, les noves superàrees de joc o el programes “Protegim les escoles”, “Transformem els patis”, “Juguem a les places” i el “Servei de suport al joc per a infants amb discapacitat” en són només alguns exemples.

Barcelona marca tendència i inspira altres ciutats

Tot plegat ha fet que el Pla del joc a l’espai públic i tota l’estratègia de Barcelona Ciutat Jugable hagi suscitat l’interès i esdevingut referent per altres ciutats catalanes com Igualada, Mollet, Centelles, Terrassa o Granollers, entre altres; altres ciutats europees com París o Udine, a Itàlia; i fins i tot ciutats llatinoamericanes com Sao Paulo; i també en algunes xarxes internacionals com ara la Real Play Coalition, en el marc de Resilient Cities, Eurocities, Playfull Paradigm, Educating Cities o Child in the City.

A l’espera d’una revisió del Pla del joc a l’espai públic prevista pel 2024, i en base a una segona diagnosi més aprofundida i territorialitzada a nivell de districte, disposarem de més i millor evidència no només del canvi de mirada pel que fa el joc a l’espai públic, sinó dels impactes tangibles del pla, tant en la configuració de la ciutat com en les pràctiques de joc dels nens i nenes. Mentrestant, però, s’han quantificat i explicat algunes de les transformacions al desplegable que s’ha distribuït aquest hivern a totes les escoles, centres cívics i biblioteques de la ciutat, amb la voluntat d’explicar la ciutat jugable a les famílies i als infants.

Els nens i nenes tenen dret al joc i les administracions han de garantir aquest dret. No només perquè així s’hi van comprometre en el moment de signar la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, sinó també perquè el joc lliure a l’aire lliure en entorns compartits contribueixen al màxim desenvolupament dels infants, des d’una mirada de salut, educativa i comunitària. L’espai públic ha de garantir les necessitats vitals de la infància i és un espai igualador d’oportunitats de joc i salut, tal com es va fer més evident que mai durant la pandèmia per la covid-19 i planificar-lo des d’aquesta òptica és un enriquiment, no només pels nens, nenes i adolescents, sinó també per a tota la ciutadania.

En aquest sentit, és rellevant l’increment d’oportunitats de joc per als nens i nenes que està suposant l’aposta de Barcelona per una ciutat jugable. Una estratègia que, a més, té la majoria dels ingredients necessaris per ser considerada una innovació en la política pública:un cas d’èxit que no només ha esdevingut inspirador i referent per altres ciutats, sinó que està transformant de manera tangible la ciutat i el joc dels nens i nenes, garantint molt més abastament el seu dret al joc. Amb l’ampliació del dret al joc, l’administració local dona compliment a les seves obligacions respecte a la Convenció dels Drets dels infants i a l’Observacio General núm 17 del Comitè dels Drets de l’Infant que n’operativitza l’aplicació. Així doncs, aprofitem l’avinentesa del 28 de maig, dia internacional del joc, per tornar posar sobre la taula la importància del joc i la necessitat de mantenir-lo com una prioritat de ciutat no només perquè és un dret reconegut dels nens i nenes sinó també perquè millora la vida dels infants i de tota la ciutadania.

Bibliografia:

Brugué, Q., Boada, J. & Blanco, I. (2013). Els motors de la innovació a l’Administració pública. En Estudis de Recerca Digital 5. Escola d’Administració Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya. https://eapc.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/col_leccio_estudis_de_recerca_digital/5_motors_innovacio_administracio_publica/erd_05_els_motors_de_la_innovacio.pdf

Recerca urbana per transformar. Anuari metropolità de Barcelona 2023 (Institut Metropoli, 2023) (pendent de publicar)

NOTA: Aquesta publicació s’inspira en les reflexions finals de l’article “Barcelona ciutat jugable: innovació en les polítiques d’espai públic i infància” que es publicarà al proper l’Anuari Institut Metròpoli. Buscar: Recerca urbana per transformar. Anuari metropolità de Barcelona 2023 (Institut Metropoli, 2023)

---

[1] L’Institut Infància i Adolescència és un instrument públic dedicat al coneixement per acompanyar l’administració local en el seu paper de garantia dels drets d’infants i adolescents i en la transformació de la ciutat per tal que sigui més adequada per viure-hi la infància i l’adolescència. Està integrat dins de l’Institut Metròpoli de Barcelona i promogut per l’Ajuntament de Barcelona.