La recuperació del mercat laboral

Al segon trimestre de 2020, el confinament estricte derivat de la pandèmia va produir al mercat laboral una crisi sense precedents, per la seva gravetat i rapidesa. A partir del juliol del mateix any s’inicià un període de recuperació de l’ocupació que, tot i alguns entrebancs, es va culminar a l’agost de 2021. De fet, el nombre de treballadors ha seguit creixent fins a l’actualitat (desembre de 2021), de tal forma que no només s’ha recuperat el nivell d’ocupació previ a la pandèmia (2019), sinó que actualment hi ha gairebé 60.000 ocupats més.

Gràfic 1. Variació de l’afiliació a la Seguretat Social respecte al mateix mes de 2019

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Tesorería General de la Seguridad Social

Tot i alguns problemes per mesurar-lo durant el primer any de pandèmia, aquesta recuperació també ha arribat a l’atur registrat. A l’octubre de 2021 ja hi havia menys aturats que al mateix mes de 2019. Aquesta caiguda ha seguit fins el desembre, amb gairebé 20.000 aturats menys.

Gràfic 2. Variació de l’atur registrat respecte al mateix mes de 2019

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu

Queda clar que no ha estat la tan anunciada “recuperació en V”, però no es pot negar que ha estat ràpida i consistent. Fins i tot inesperada, si tenim en compte el període de confinament estricte i les diverses restriccions de cada onada.  

Però que s’hagin superat els nivells d’afiliació i atur previs a la pandèmia és només una part de la recuperació. És la primera que cal mirar i és la que s’endú, merescudament, la majoria dels titulars. Però cal mirar altres aspectes. D’una banda, encara queden uns 30.000 treballadors en ERTE en activitats econòmiques amb una recuperació incerta. D’altra banda, la superació de l’afiliació respecte als nivells previs a la pandèmia es basen en els treballadors públics (especialment salut i educació) que s’han reforçat per donar resposta a la crisi sanitària. És d’esperar, malauradament, que quan finalitzi l’emergència aquests llocs de treball es perdin, tornant a la infradotació d’alguns serveis. També cal tenir en compte que la recuperació dels nivells d’afiliació i atur ha arribat abans que la recuperació d’altres macro indicadors importants, com les hores treballades i el PIB.

A tot això cal sumar la incògnita d’altres reptes com l’aprofitament dels fons europeus per la recuperació o la inflació i quin impacte tindran en el mercat laboral. A la vista de la recuperació que s’ha produït i com s’està mantenint, res fa pensar que s’hagi de ser pessimista, però cal tenir clar que encara queda un marge d’incertesa i serà necessari seguir la seva evolució.

L’atur de llarga durada, un problema persistent

Una de les problemàtiques més freqüents de les crisis en el mercat laboral és l’augment en els nivells d’atur i la cronificació d’aquesta situació en determinades persones. Aquest és un fenomen que està estretament associat a l’augment de la pobresa i les desigualtats. Si es vol evitar, com ja va passar a l’anterior crisi, cal monitoritzar-lo per poder aplicar les polítiques (actives i passives) necessàries.

I és en el seguiment l’atur de llarga durada on trobem un dels punts foscos d’aquesta recuperació. Si bé el nivell d’atur global s’ha reduït en gairebé 19.000 persones (-4,9%) respecte al desembre previ a la pandèmia, l’atur amb durada superior a 24 mesos ha augmentat en més de 36.000 (40,6%) i el de durada superior a 18 mesos en quasi 64.000 (50,8%).  

Taula 1. Atur total i de llarga durada

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu

Això ha fet incrementar el pes de l’atur de llaga durada sobre el total d’atur. Actualment, els aturats que porten 18 mesos o més a l’atur suposen el 46,8% del total, 18,8 punts més que a 2019. En el cas dels aturats amb una durada de 24 mesos o més, el seu pes ha augmentat en 11 punts, fins el 33,9%. Aquest canvi en el pes de les durades curtes i llargues a l’atur queda palès quan comparem els diferents trams de durada de l’atur registrat a desembre de 2021 i 2019.

Gràfic 3. Atur registrat de 2019 i 2021 segons durada de la demanda

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu

Aquesta combinació d’efectes positius (millora nivell atur) i negatius (empitjorament de l’atur de llarga durada) es pot produir per diverses raons. Una possible causa la trobem en les persones que es van quedar sense feina a l’inici de la pandèmia pel fet de treballar en sector molt afectats per les restriccions i que no han arribat a recuperar-se. Just ara estem a punt complir els dos anys de pandèmia, per la qual cosa l’augment de les durades coincidiria amb aquest fet. Per aquestes persones, probablement, patir aquesta situació és una novetat, però tindrien característiques de formació i experiència que els facilitaria trobar una feina quan el seu sector millori o bé amb l’ajuda d’orientació (per canviar de sector) i/o formació (per reciclar-se).

També és possible que una part de l’augment de l’atur de llarga durada estigui causat per persones que han vist truncades vides laborals inestables. És conegut que en el nostre mercat laboral hi ha moltes persones que pateixen els efectes de la temporalitat, que fa que intercalin períodes d’ocupació i atur. Aquestes persones són les primeres candidates a perdre la feina quan una empresa té problemes, prova d’això és que la majoria de l’ocupació perduda a l’inici de la crisi va ser de treballadors temporals. A més, alguns treballadors troben en l’època estival una oportunitat de trobar feina a la temporada turística, cosa que ha passat en menor mesura aquests dos darrers anys. És a dir, no només es tracta dels temporals que s’acomiaden (o no es renoven), també dels temporals que no es contracten. En definitiva, persones amb vides laborals inestables pels que la crisi sanitària hauria provocat un episodi d’atur molt llarg, amb la conseqüent pèrdua de capital humà i la cronificació d’aquesta situació. Aquest perfil de persones probablement necessitarien  polítiques actives més potents (plans d’ocupació, ajudes a la contractació, …) per canviar la seva situació.

En tot cas, aquestes possibles explicacions són hipòtesis. Poden ser nous aturats, poden ser treballadors inestables, poden ser altres o poden ser tots alhora. La qüestió és identificar-los i perfilar-los correctament, així com dissenyar les polítiques actives més adients en cada cas. I al final, com sempre, parlem de diners. Parlem de dotar al serveis públics d’ocupació d’eines modernes per fer aquesta tasca, de persones que realitzin un seguiment i acompanyament personalitzat i de programes degudament dissenyats i avaluats.

Per últim, també caldria saber si aquestes persones s’estan beneficiant de l’anomenat “escut social”. Com ja sabem per altres estudis, les prestacions per desocupació protegeixen poc les situacions d’atur de llarga durada. Es tracta bàsicament de subsidis, que són de menor quantia que la prestació contributiva, ja que aquesta té una durada màxima de 2 anys. I pel que fa al sistema de rendes mínimes, es coneix poc sobre la seva cobertura en general (com ja van comentar Hendrickson i Arriba fa uns mesos) i molt menys en el cas de l’atur de llarga durada. Un buit d’informació que caldria afrontar per conèixer millor la realitat d’aquestes persones.