Llei Engel

Primary Navigation

Social Navigation

Qui diu que no tenim discurs propi a serveis socials? Treballem les valoracions socials

Serveis Socials

Al juny de 2018 vaig llegir un article molt interessant anomenat Kaiser o l’ombra fosca dels serveis socials, de Miguel Ángel Manzano (2018) que parlava dels conceptes clau de la segmentació i de diferents models que ajudaven a conèixer l’estratificació del risc. Apuntava models com la Piràmide d’estratificació del risc de Kaiser i en feia una adaptació, molt enginyosa i interessant, en el marc dels serveis socials. Al final de l’article s’exposaven algunes eines de valoració social.

Serveis socials no ha fet un debat ni una reflexió profunda sobre els instruments que poden ajudar a fer una bona valoració social de la realitat de les persones i les famílies. Per això no tenim un consens a escala catalana, ni espanyola, de quines són les eines que poden facilitar als professionals una valoració tècnica, objectiva i de qualitat d’una realitat.

Diferents autors, com ja apuntava Manzano (2018), han elaborat propostes. Algunes estan essent més utilitzades que altres (com és el cas del Modelo de dignóstico social del Gobierno Vasco, que està causant interès en altres Comunitats Autònomes més enllà del País Basc). A Catalunya, des de la publicació de l’article de Manzano (2018), algunes de les eines de valoració social que s’hi apuntaven han anat evolucionant i ara se’n pot tenir molta més informació. Aquest cas es donaria en els dos supòsits següents:

Una altra eina de valoració social interessant

Aportant més informació, m’agradaria destacar una altra eina de valoració social: la “Herramienta para el diagnóstico y la investigación de la exclusión social” d’Esther Raya (2010). Aquesta eina està estructurada per a valorar diferents dimensions de la persona/família (econòmica, laboral, d’habitatge, salut i exclusió social, exclusió social i relacions socials, i exclusió en l’educació) i distribueix el risc segons si és greu, moderat o lleu.

Destaco aquesta eina perquè vaig poder comprovar en una formació que vaig impartir (dedicada a la valoració de l’exclusió social a les Illes Canàries) que l’eina s’estava utilitzant per valorar la realitat personal i social de les persones usuàries d’un servei per a persones sense llar i que l’adaptació al territori estava tenint valoracions molt positives. Vaig poder comprovar que l’adaptació que havien fet els professionals era fàcil i senzilla d’entendre i d’utilitzar, i que podia ser extrapolable a la realitat dels diferents serveis socials (amb algunes adaptacions en l’àmbit familiar). Per tant, és una eina interessant a tenir en compte.

El coneixement de les persones i l’enfocament de les actuacions

Des de fa temps, una de les meves preocupacions és la necessitat de facilitar que els professionals dels serveis socials bàsics puguin conèixer més a fons les persones amb què treballen, per tal d’ajustar millor les intervencions socioeducatives i facilitar així actuacions més satisfactòries per a tots/es.

Per això i en la línia del que s’ha vist en aquest article (i del que presentava Manzano (2018)), en la meva tesi doctoral (Ferrer, 2017) vaig elaborar una proposta de tipologia de persones susceptibles a ser ateses al servei bàsic d’atenció social (SBAS) i vaig elaborar l’enfocament que hauria de tenir la intervenció socioeducativa en cada una.

Aquesta classificació no tenia la intenció de ser un element d’etiquetatge o una forma d’evitar conèixer i aproximar-se a cada persona en concret, sinó que volia ajudar a orientar l’enfocament de les intervencions i agilitzar els processos de treball.

A continuació, doncs, s’explica de forma esquemàtica la tipologia i el seu enfocament:

ESQUEMA 1. Tipologia de persones susceptibles a ser ateses a SBAS i enfocament de la intervenció

Font: elaboració pròpia inspirada en el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (2011), en els resultats de l’anàlisi de dades de la Tesi Doctoral “Una aproximació a l’estat dels serveis socials. La persona i el seu univers temàtic i lèxic com a centre de la intervenció” (Ferrer, 2017: 102-191) i en l’experiència adquirida com a educadora social als Serveis Bàsics d’Atenció Social.

Aquesta tipologia pretén definir les persones amb què es treballa a serveis socials en funció dels desajustos que pot patir la seva capacitat d’autonomia, però partint de la base que tothom és capaç de reconduir els desajustos i aconseguir una vida plena.

Com es pot veure a l’esquema, la proposta parteix de 6 tipologies (piràmide del mig). A cada una d’aquestes tipologies s’adjunta quin tipus d’enfocament hauria de tenir la intervenció socioeducativa (piràmide de l’esquerra) i quin seria el grau d’intensitat d’aquesta (piràmide de la dreta). A més, als costats de l’esquema es pot trobar el grau de complexitat que suposarà la intervenció i el grau d’atenció que li haurà d’oferir el professional.

Concretament, s’exposa una breu definició de cada una de les tipologies (Ferrer, 2017: 251-264):

Persones o famílies amb plena capacitat d’autonomia: qualsevol persona que viu en un poble o ciutat (presenten realitats molt diverses).

Intervenció:

  • Elaborar i executar accions que previnguin desajustos socials i promocionin l’autonomia i el benestar.
  • Informar, orientar i assessorar la població mitjançant accions comunitàries o individuals.
  • Fer accions que ajudin a visualitzar els serveis al territori, per tal de garantir que les persones els puguin utilitzar quan els necessitin.

Intensitat: baixa però continuada en el temps.

Complexitat i atenció: baixa.

Persones o famílies amb poca capacitat d’autonomia material: són les persones que presenten debilitat en la seva autonomia material, que els dificulta participar d’una manera plena en la societat i sobreviure econòmicament i socialment.

Intervenció:

  • Ajudar a cobrir les necessitats econòmiques bàsiques mitjançant ajudes (econòmiques o materials).
  • Donar suport i acompanyar socialment (capacitació).
  • Generar un treball comunitari que afavoreixi les xarxes de suport, per tal que la comunitat sigui capaç de donar resposta a certes dificultats i garantir l’autonomia dels seus membres.

Intensitat: baixa i intermitent.

Complexitat i atenció: baixa.

Persones o famílies amb disrupcions en la capacitat d’autonomia: presenten disrupcions que els suposa viure en una situació de contínua fragilitat o exclusió social. Les disrupcions poden venir de diferents factors: socials, culturals, econòmics, personals o relacionals.

Intervenció:

Disminuir les disrupcions mitjançant tres tipus d’atenció:

  • Individual: conscienciació de les necessitats i capacitació en habilitats.
  • Grupal: la força de les relacions augmenta les potencialitats del canvi.
  • Comunitari: inclusió social de les persones, preservant la seva essència i intentant que tothom trobi el seu lloc.

Intensitat: moderada i continuada en el temps.

Complexitat i atenció: moderada.

Persones o famílies amb la capacitat d’autonomia desenfocada i/o alterada: la descripció és similar a l’anterior tipologia, però es diferencien en la quantitat, fragilitat i gravetat de les alteracions. En aquest cas, les persones o famílies presenten un gran perill per al seu benestar i el de tercers.

Intervenció:

  • Eliminar el risc.
  • Reconduir les alteracions i tornar l’equilibri de la realitat.

Intensitat: alta i urgent.

Complexitat i atenció: alta.

Persones o famílies amb capacitat d’autonomia limitada durant un període llarg de temps: mantenen una circumstància de risc (o una limitació) al llarg del temps sense millorar, modificar o canviar, cosa que dificulta la seva plena autonomia.

Intervenció:

  • Aprendre a mantenir la realitat sense que apareguin desajustos greus.
  • Treballar per una bona inclusió social a l’entorn, per tal que aquest ofereixi el suport i l’ajuda necessària per cobrir alguna de les seves limitacions.

És bàsica la bona acceptació de la intervenció, a més de reconèixer les necessitats de suport i tenir consciència de la realitat i de les capacitats que cada un/a té.

Intensitat: moderada i continuada en el temps.

Complexitat i atenció: alta.

Persones o famílies amb múltiples desajustos en la capacitat d’autonomia: presenten múltiples desajustos durant un mateix període de temps, cosa que els porta a viure en una situació d’extrema vulnerabilitat.

Intervenció:

Accions de contenció, d’inclusió, de reducció de danys…

Qualsevol intervenció ha de partir d’un bon diagnòstic de les capacitats, d’un pla de treball que prioritzi els elements clau en cada moment, i optar per ajudar a adquirir les capacitats i habilitats necessàries que proporcionen l’autonomia i la inclusió a la societat.

Intensitat: alta i continuada en el temps.

Complexitat i atenció: alta.

Per acabar…

Totes aquestes aportacions d’instruments per a la millora de les valoracions socials, o per conèixer més profundament les persones, tenen la voluntat d’ajudar els professionals en el seu treball diari. Soc del parer que totes aquestes eines de valoració social poden ajudar a entendre millor la realitat, els factors, la intensitat del risc…, però no es pot oblidar la importància del criteri tècnic. Cada realitat i persona és diferent i per això el professional ha de poder aportar la seva expertesa, que se suma als resultats de la valoració que extreuen les eines que s’utilitzen per ajudar a fer un bon diagnòstic social.

A l’inici tenir diverses eines i instruments pot ajudar a valorar, revisar, modificar…, però amb el temps tenir tanta disparitat no ajuda a crear criteris compartits entre els professionals. Positivament, els serveis socials estan creant cada vegada més coneixement i eines pràctiques, però negativament aquestes es creen sense un ordre ni un consens. Per tant, l’evolució en aquests moments seria posar en comú tot allò de què disposem i començar a crear coneixement compartit i consensuat.

Referencies

Ferrer, Núria (2017). <Una aproximació a l’estat dels serveis socials. La persona i el seu univers temàtic i lèxic com a centre de la intervenció>. Tesis Doctorals en Xarxa, 2018.

http://www.tesisenred.net/handle/10803/463328?locale-attribute=ca_ES

MANZANO, Miquel Ángel. Kaiser o l’ombra fosca dels serveis socials [en línia]. 2018. <http://lleiengel.cat/kaiser-o-ombra-fosca-serveis-socials/> [Consultada: 30 d’abril de 2019].

MANZANO, Miguel A.; PAGÉS, Étienne; SOLÉ, Marta. <La DS-DIBA: Experiencia de la elaboración de una herramienta de valoración social y segmentación para los Servicios Sociales>. Cuadernos de Trabajo Social [Madrid: Universidad Complutense], núm. 1, vol. 32 (2019), p. 177-189.

RAYA, Esther. <Aplicaciones de una herramienta para el diagnóstico y la investigación en exclusión social> Revista de trabajo social [Málaga: Colegio Oficial de Diplomadas y Diplomados de Trabajo Social y Asistentes Sociales de Málaga], nº 48 (2010), p. 117-136.


Núria Ferrer

Núria Ferrer

Dra. Núria Ferrer i Santanach, Educadora Social (col. 8446), Pedagoga (col. 948), Màster en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i adolescència, i Doctorat en Educació; amb 14 anys d’experiència en l’àmbit dels serveis socials. Formadora, Coach i Consultora autònoma.

Traducir »