Després de setmanes de rumors, la Consellera Dolors Bassa ha publicat un article (“Una renda garantida de ciutadania eficient”) on explica quines seran les línies mestres de la proposta del Govern als promotors de la iniciativa legislativa popular de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

La conselleria proposa una renda establerta al nivell de l’IRSC (actualment a 7.967,73€ anuals) per a llars unipersonals, que augmenti un 50% pel segon membre i 100€ més per cada membre addicional (fins a un màxim de 200€).  A més, proposen que una part de la renda total no sigui garantida sinó condicionada al compliment d’un pla d’inclusió social o d’inserció laboral.

Aquesta prestació, però, no s’implantarà immediatament, sinó que tindrà un desplegament progressiu que partirà dels 5.088€/any per a llars unipersonals que es voldria garantir immediatament i s’ampliarà a 6.528€/any abans d’establir-se en en el 100% de l’IRSC (7.968€/any) l’any 2020. Les quanties pels diferents tipus de llar en els diferents moments de desplegament de la RGC quedarien com es veu en la taula següent.

El que no sabem –perquè ningú no ens ho ha explicat– és quanta gent es preveu que podria ser beneficiària d’aquesta  prestació i, conseqüentment, quin pressupost s’hauria de contemplar als propers exercicis per fer front a aquest nou dret. Sembla que avui, que el Parlament sotmet a votació el projecte de llei de pressupostos pel 2017, aquest és un dubte pertinent.

Una estimació del cost de la Renda Garantida

Per mirar de respondre aquesta pregunta hem recorregut a l’Enquesta de Condicions de Vida 2015 (ECV). Malgrat que inicialment no es contempla que aquesta prestació sigui compatible amb els ingressos del treball –encara que aquests siguin menors a l’import establert–, per fer aquesta estimació de costos ens hem limitat a comprovar quantes llars estarien per sota dels llindars màxims establerts (independentment de si tenen algun ingrés o no i de si aquest ingrés és una prestació social o és un ingrés del treball). Ens sembla que si aquesta prestació no és compatible amb els ingressos del treball els seus costos podrien ser encara més alts perquè hi ha llars que ara perceben ingressos del treball per sota del llindar que podrien renunciar-hi completament o mirar d’obtenir-los fent un treball no declarat. En aquesta estimació també hem considerat que tots els beneficiaris acceptarien participar en un pla d’inserció i per tant tindrien dret a les prestacions màximes contemplades.

Com mostra el gràfic, l’any 2015 el 9% de les llars catalanes estaven per sota del llindar proposat pel Govern per a l’any 2020, el 6% estaven per sota del llindar proposat per l’any 2017 i el 3% estaven per sota del llindar que hem anomenat “Escenari actual 2” i que seria el que determinen els llindars de la RMI. Com també es veu al gràfic, hi  ha moltes llars que tenen uns ingressos per sota del llindar de la RMI i que a dia d’avui no perceben aquesta prestació. Les llars perceptores de la RMI són les 30.000 (l’1% del total) que es recullen a la columna “Escenari actual 1” i per tant ni una tercera part del total de les llars que pels seus ingressos hi tindrien dret.

Si el desplegament de la RGC s’ajusta a les quanties previstes i partint de les dades de ECV 20, podem preveure que a Catalunya hi haurà unes 103.100 llars amb dret a prestació el primer any, 186.458 llars beneficiàries a partir de 2017 i 265.428 llars al 2020. Això podria implicar un pressupost de 445,3 milions d’euros per assegurar que les quanties actuals de la RMI siguin de dret subjectiu, 902,1 milions d’euros en l’escenari 2017 i pràcticament 1.400 milions d’euros en l’escenari final de 2020. El pressupost mínim per donar compliment als compromisos de l’any 2017 –mig any garantint el nivells RMI i mig assegurant els nivells de la RGC2017– seria d’uns 670 milions d’euros. La partida de Renda Mínima d’Inserció que avui es vota als Parlament (208 milions al projecte, figura que 288 a la proposta final) no arriba ni a un terç d’aquesta quantitat i de fet ni tan sols és suficient per garantir que tothom que té dret a la RMI la percep.

N’hi ha prou per acabar amb la pobresa?

La RGC ha entrat a l’agenda com a un dels instruments clau per pal·liar les situacions de pobresa que pateixen moltes llars catalanes. El 20% de les llars catalanes estan en risc de pobresa, taxa que augmenta fins al 25% en les llars amb infants a càrrec. Quin efecte pot tenir la RGC per reduir la pobresa en totes aquestes llars? Sabent que la taxa de risc de pobresa és un indicador discutible per mesurar la dimensió i la gravetat de les situacions de necessitat, hem mirat també l’ECV  per veure quantes llars en risc de pobresa es beneficiarien de la RGC en els diferents escenaris. Actualment hi ha un 91% de llars en situació de pobresa que no perceben cap prestació. Si estenguéssim la RMI a totes les llars que tenen uns ingressos inferiors al llindar de la RMI hi hauria un 69% de llars pobres que no hi tindrien dret. L’escenari RGC2017 deixaria sense cobertura al 43% de les llars pobres. I fins i tot quan la RGC hagués arribat al punt de total desplegament, previst pel 2020, hi hauria un 19% de llars pobres que no la rebrien.

Part d’això s’explica –òbviament– perquè el llindars de la RGC estan per sota del llindar de risc de pobresa. Però el problema principal és que la distància entre l’import de la prestació i el llindar de risc de pobresa creix a mesura que augmenta la mida de la llar. Les llars més grans necessiten més recursos per accedir al mateix nivell de benestar, però la proposta de RGC del Govern estableix unes quanties que no augmenten per a les llars de més de quatre membres. És per això que la majoria de llars que no tindrien cobertura a l’escenari 2020 serien de 4 o més membres.

Una proposta tan millorable com necessària

Malgrat que la proposta de RGC que ha fet el Govern no garanteixi la cobertura de totes les llars pobres és indiscutible que la implementació d’una mesura d’aquest estil pot contribuir a millorar notablement les condicions de vida de les llars més desafavorides de Catalunya, com l’exemple basc sembla corroborar.

Hi ha, però, unes quantes qüestions de la proposta que semblen millorables: els sistemes de càlcul d’equivalències entre diferents tipus de llars -per evitar desatendre les llars més grans amb fills a càrrec-, la complementarietat de la RGC amb els ingressos del treball i la necessitat d’establir certes bonificacions al treball -per incentivar l’ocupació i reduir el treball no declarat-, i la relació de la RGC amb els ajuts a l’habitatge i les ajudes d’urgència municipals -per tenir en compte els costos de vida diferents arreu del territori i les situacions imprevistes-, etc. No cal patir, però, perquè per millorar el disseny de la RGC segurament no cal inventar res i n’hi haurà prou adaptant aquelles qüestions que han funcionat en d’altres llocs. El problema central, avui, és que la proposta compti amb un pressupost suficient.