L’administració necessita reformes.  Això ho sap tothom. I per fer-les, cal algú com tu, amb empenta, coratge i energia. Després de molt esforç, ocupes finalment la regidoria de polítiques socials a l’Ajuntament. Ara sí que farem coses per a la gent.

Et presentes, cordial, a qui serà el teu personal tècnic i els llances missatges optimistes. 

Després, en solitud, et preguntes ‘Què merdes faig ara?’. 

No passis ànsia. En aquest “Direcció de polítiques socials municipals per a dummies” llencem algunes idees per a què la teva obra passi a la història i no descobreixis, a quatre anys vista, que ets història. Durant els primers dies veuràs que o construeixes amb uns bons materials o la fragilitat municipal de les teves polítiques es posarà de manifest a la primera ventada. 

Els passos a seguir:

1. Els inicis 

Aviat descobriràs que en les decisions que algú altre va prendre hi ha les restriccions a les polítiques que tu vols emprendre. I aquest algú és molt fort (som tots) i ve de molt lluny (posa-li la imatge d’un senyor o una senyora victoriana del segle XIX). Les polítiques socials estan sotmeses a la path dependence dels exclosos, els marginats i els pobres. I tu, que has escoltat molt el Fantova, saps que el què et toca és afavorir l’autonomia personal i la seva interacció amb la comunitat. 

Doncs no et queda més remei que fer la tesi, antítesi i síntesi del xantatge a les desocupades, del control a les cures, o de les necessitats desvetllades. 

Mans a l’obra. 

2. Els plànols  

El teu capital, la teva gent. Pregunta’ls (per evitar un mal major, de forma molt velada) a què es dediquen. “Els serveis socials empoderem a les persones”. Ok, tens uns professionals experts en acompanyar les persones. Val. Aprofundeix-hi. 

El primer és llistar les teves polítiques. Digues, quantes no requereixen d’aquesta expertise? Quantes no fan ni una raspadeta a les necessitats que diuen abordar? Desfés-te (si pots) de totes aquelles que s’han fet sempre però no passen el filtre de les dues preguntes anteriors. O segrega-les en oficines. Pel mateix preu, te’n xivem una que has de fer sí o sí: l’oficina de gestió de prestacions econòmiques de caràcter social (en totes les seves formes). Però dissenya bé aquestes oficines: personal especialitzat i molta automatització (el millor treballador social que pots fitxar per a aquesta oficina és R2-D2).

Passa la llista a net. Deixa només aquelles que aporten valor al sistema. Presenta’t a l’interventor. Explica-li allò de l’empenta i el coratge. Mostra-li el llistat i digues-li que tens una idea per a cadascuna d’elles. T’identificarà, amb celeritat, aquelles que no són de la teva competència. Generalitat scenario.

The Final Countdown. De les polítiques que quedin llistades, pregunta’t en quina, de forma isolada, pots tenir cert èxit en abordar-la. Felicitats! Has desbloquejat el segon nivell del maneju. Les ‘altres’ son polítiques de pelegrinatge: Consell Comarcal, Diputació, AMB,,… i potser, algunes altres.

Comences a dotar-te d’una agenda pròpia. 

3. La pols. 

Ja saps per on van els tiros. 

En les polítiques socials ‘pròpies’ hi ha un sidral considerable i encara no són  substantives. Es refereixen, de forma indistinta, a col·lectius, espais on es desenvolupen, accions que emprèn el personal tècnic… Moltes estan farcides d’intangibles, i també de wishfull thinking. Aquest punt és MOLT IMPORTANT  per seguir endavant… Demana al personal tècnic responsable:

• Caracterització (objectiva) de la necessitat que motiva la intervenció.
• L’objectiu de la política, en quatre paraules.
• El canvi que la intervenció persegueix (hipòtesi que sustenta la política)
• Les evidències o raonaments lògics que fan plausible a priori, la hipòtesi.
• Un sistema d’indicadors per monitoritzar el desenvolupament de la política i el seu impacte.

Boom. Explosió in da haus i com deia el basc, als serveis socials cal invertir en coneixement.

En això amic o amiga, ja anem a minuta. No ens fem responsables en absolut del que pugui arribar a passar. Però això són les polítiques socials i hem vingut a jugar…

4. Parets a terra

Ha arribat el moment bulldozer. Mantingues les polítiques sòlides i arrasa amb les polítiques ermes. Esquinça les costures que circumscriuen els serveis socials a les necessitats de les persones vulnerades. Abans d’acabar, pot ser útil revisar la matraca Engel: 

• no et descuidis de la garantia de rendes, recorda que donar diners és la millor política social.
• per a evitar que la millor política d’infància sigui fer-se vell, inverteix, inverteix, inverteix,…
•  i fes una aposta ferma per l’habitatge. Val no és cosa que puguis fer sola i hauràs de convèncer les teves companyes que cal comprar, expropiar, construir,… El que calgui en la mesura de les vostres possibilitats (val, aquí encara no tenim enllaç però feu-nos cas: l’Estat espanyol és on les llars de renda baixa viuen més escanyades per la despesa en habitatge).

Per acabar, dota d’agenda als recursos humans, augmentant les competències dels teus professionals; i millora l’organització dels equips. 

Fins aquí la nostra fòrmula crecepelo. Sort i encerts.