Llei Engel

Primary Navigation

Social Navigation

La salut en l’adolescència: La influència dels determinants socials de la salut i les desigualtats. Com abordar-los?

Salut

El primer que cal perquè les polítiques públiques millorin la salut de la població i corregeixin les desigualtats és tenir un bon diagnòstic i una anàlisi de l’estat de salut de la població que no emmascari les diferències entre els diferents grups i vagi més enllà de les mitjanes.

 

Entre 2015 i 2017 el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona ha realitzat una enquesta d’hàbits de salut a més de 8.000 alumnes de 4t d’ESO de la província. L’enquesta recull les principals vessants de la salut: autopercepció, estat anímic, lleure, esport, alimentació, consums de substàncies, relacions interpersonals i sexualitat entre d’altres. Els adolescents de 15 i 16 anys (4t d’ESO) estan en un moment clau des del punt de vista de la salut pública: és l’últim any que el grup-classe està junt i és un moment “sentinella”, un pont entre l’experimentació i la consolidació d’hàbits en l’edat adulta. En aquest link podeu descarregar l’informe complert, que inclou un resum dels principals resultats i aquí una petita ressenya.

Sabem –així ho demostra una ingent literatura- que els determinants socials de les desigualtats en salut són múltiples i que les condicions de vida, d’entorn, de treball, socioeconòmiques, condicionen la salut i els hàbits en salut, i que alhora amplifiquen les desigualtats en salut segons els principals eixos: classe, gènere, edat, status migratori…

Comisión para Reducir las Desigualdades en Salud en España, 2010.

A més, des d’una perspectiva municipal i de les polítiques locals cal tenir present els àmbits competencials i els determinants de context sobre els quals es pot intervenir, com es pot veure a la següent figura.

 

Els principals resultats de l’enquesta: el retrat de la salut jove

La fotografia que ens surt dels hàbits i estat de salut dels nostres adolescents ens mostra una realitat polièdrica, a pensar sense dramatismes des de la complexitat, allunyada de les visions “cadacoppitjoristes” però també del cofoïsme “laissez faire”.

Telegràficament, com a conjunt ens mostren:

  • Una alta bona salut autopercebuda (90%) però amb una part significativa amb estat anímic negatiu (23%)
  • Pes adequat (normopès) molt majoritari (78%) però adherència a la dieta mediterrània moderada
  • Pràctica esportiva estesa fora de l’entorn escolar (65%) però oci dominantment vinculat a pantalles
  • No més d’un quart fuma (22%) però hi ha persistència de la intensitat de consum en el grup fumador
  • Un consum d’alcohol amb patró de risc –binge-drinking (consum intensiu en interval curt de temps) i/o borratxeres– estès a la meitat de la població (47%) tot i la consciència estesa dels riscs de l’alcohol
  • Un 32% ha provat cànnabis, amb un quart d’aquests últims (28%) que el consumeixen regularment
  • Aparició emergent de consum de tranquil·litzants sense recepta (7%) i de begudes energètiques (30% setmanalment) però percentatges marginals de les drogues més dures
  • Alt coneixement i percepció d’apoderament respecte a una sexualitat saludable però persistència de pràctiques de risc (33% del jovent que ha mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada ha fet servir mètodes protectors insegurs o cap mètode)
  • Assetjament sexual a les noies amb percentatges alarmants (18,5%), i creixents en les enquestes passades més recentment, tot i que segurament l’increment pot ser atribuïble a una major consciència i visibilitat del fet

Una mirada per a l’acció segons els eixos de desigualtat

En salut pública existeix el paradigma “Salut en totes les polítiques” per tal de fer notori que cal intervenir en tots els àmbits per abordar els determinants de la salut: urbanisme, educació, economia, treball, medi ambient, drets socials, cultura, joventut, esports, etc. més enllà del sistema sanitari com s’havia fet tradicionalment. I alhora, per fer-ho corregint les desigualtats, disposem de l’orientació d’”universalisme proporcional”, que situa la necessitat que les polítiques i intervencions públiques siguin d’abast universal però que tinguin una especial intensitat (en recursos o en intensitat temporal) segons la vulnerabilitat en cada eix de desigualtat.

Disposar d’una mostra tan extensa alhora ens ha permès analitzar i segmentar segons alguns dels principals eixos d’interès: sexe, origen, nivell socioeconòmic i perfil del municipi. De tal manera que es puguin afinar, intensificar i ajustar les polítiques i intervencions.

Destaquem a continuació alguns elements des d’una anàlisi dels individus (sexe, origen, nivell socioeconòmic i nivell d’estudis dels progenitors) i seguidament des d’una perspectiva agregada de perfil de municipi (Renda Familiar Disponible Bruta, població i regió).

Segons sexe, hem pogut constatar les desigualtats de gènere en salut. Les noies –respecte als nois– presenten menor bona salut auto-percebuda i pitjor estat anímic, menor pràctica esportiva (i també menys ús de bicicleta), menys hàbit d’esmorzar abans de sortir de casa i menor adherència a la dieta mediterrània (però més normopès), menys accidentalitat, i més prevalença d’ús de mètodes insegurs en les relacions sexuals amb penetració.

Segons origen (que a vegades també interactua amb classe social o l’emmascara), podem observar algunes desigualtats si observem la població immigrada de primera generació, especialment. Focalitzat amb sexualitat, les noies immigrants de primera generació presenten major ús de la píndola anticonceptiva del dia després, i els nois declaren més haver mantingut relacions sexuals. En el cas de les begudes energètiques, veiem alts consums regulars en els nois.

Quan mirem segons nivell socioeconòmic dels adolescents (basat en elements “materials” de la família) trobem que a més nivell socioeconòmic: millor salut auto-percebuda, més bon estat anímic, més normopès, una més alta adherència a la dieta mediterrània, i més pràctica esportiva i d’activitat física entre d’altres, així com menys borratxeres i binge-drinking. En canvi, observem que el menor nivell socioeconòmic correspon amb menys accidents, menor consum tabàquic i una menor regularitat en el consum d’alcohol. En la resta de “consums” (a diferència del què veiem segons nivell d’estudis dels progenitors i del nivell de renda del municipi) no trobem un patró marcat.

Al mirar el nivell màxim d’estudis dels progenitors (una aproximació més vinculada a aspectes socialitzadors i culturals) podem veure diferències significatives únicament en els consums: a nivell superior d’estudis dels progenitors observem més consum de tabac, alcohol i cànnabis. En canvi no trobem diferències en la resta de temes (sexualitat, lleure…).

Si en canvi analitzem el patró socioeconòmic de forma agregada per municipis (segons la Renda Familiar Disponible Bruta municipal), no en base a cada individu, podem observar que els municipis amb més renta presenten majors consums de tabac, alcohol, cànnabis i cocaïna.

Seguint amb la mirada de base municipal, observem algunes diferències segons població i regió, de manera que ens pot ajudar a ajustar la intensitat d’algunes intervencions. Podríem destacar que en els municipis de la zona metropolitana (en comparació als de les comarques litorals i d’interior) trobem una menor adherència a la dieta mediterrània i una menor pràctica esportiva, entre d’altres. Si ho mirem segons mida poblacional, en els municipis de menys de 20.000 habitants hem observat major consum tabàquic i cannàbic.

El camí per a l’acció efectiva en salut pública

Tot això ens diu que per realitzar intervencions i polítiques efectives des d’una perspectiva de Salut en totes les polítiques i amb mirada d’equitat hem de tenir present: a) les causes (els determinants), b) les causes de les causes (els determinants estructurals), c) pensar els factors de risc i hàbits anticipadament a l’edat que fotografiem (la cristal·lització d’hàbits és un procés acumulatiu), i d) poder tenir matisos i accents diferents segons el subgrup poblacional d’adolescents i la realitat de cada municipi

Nota dels editors: Aquesta entrada ha estat escrita a quatre mans per Lluís Camprubí i Sònia Chavero


Lluís Camprubí

Llicenciat en Farmàcia i Màster en Salut Pública. Treballa al Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, on impulsa l’enquesta de salut a alumnes de 4t d’ESO. Ha treballat amb anterioritat en recerca en determinants socials de la salut a l'ASPB i al CSC, entre d’altres. És professor de l’assignatura d’Organització de la Salut Pública, al Màster en Salut Pública UPF-UAB.