Introducció

Com és ben sabut, el marc europeu pel desenvolupament d’estadístiques en matèria de pobresa està constituït per l’European Union-Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC, Informe sobre Ingrés i Condicions de Vida de la Unió Europea). A Espanya, l’aplicació de l’EU-SILC correspon a l’Enquesta de Condicions de Vida.

Dins del procés d’actualització del Sistema Estadístic Europeu (ESS), una de les estadístiques que està sent objecte de revisió és l’EU-SILC. En aquest àmbit relacionat amb l’estudi de la pobresa, les principals demandes existents es vinculen a la necessitat de cobrir més àrees relacionades amb el desenvolupament de les polítiques socials i d’ampliar les anàlisis transversals associades a la definició d’aquestes polítiques. Aquesta estratègia de revisió va quedar fixada a la reunió del 7 i 8 de juny de 2010 del Consell de la Unió Europea.

La proposta de revisió plantejada per l’EU-SILC aposta per una estructura fixa, que limita el component anual d’aquesta estadística a la recollida de la informació necessària per obtenir els seus principals indicadors, i un conjunt de mòduls complementaris d’aplicació no anual. Aquesta aproximació permetria abastar més temes en l’acostament a la realitat social però amb una periodicitat superior a l’any, variable en funció de la temàtica (tres o sis anys, segons els casos).

La traducció jurídica definitiva del procés de revisió de l’EU-SILC encara no ha culminat però sí que està consolidada la previsió d’un mòdul específic destinat a obtenir una sèrie d’informació clau sobre la població menor d’edat. L’aproximació inclou, en particular, la recollida d’informació sobre les formes de privació material observades en el col·lectiu de nens, nenes i adolescents. Aquestes variables van ser delimitades en el acord ESS-2013 i, amb posterioritat, en el mòdul de desenvolupament ad hoc establert pel 2014. Aquestes variables es van dissenyar de manera que fossin consistents amb les variables similars per a població adulta.

La regulació del mòdul previst per a 2014, aprovada al febrer de 2013, establia la recollida d’una sèrie de variables secundàries de privació, tretze d’elles aplicables a menors entre 1 i 15 anys (i ja previstes en l’acord ESS-2013). A més s’incorporaven altres variables per a llars i persones adultes per procedir a una actualització del càlcul de l’indicador AROPE. En principi la recollida d’aquesta informació estava prevista a partir de 2016.

El 2016, el qüestionari de l’Enquesta de Condicions de Vida va incloure les noves variables relatives a llars i adults però no, almenys segons el que s’ha difós a la web de l’INE, les relatives a la població menor. Aquestes variables sí que van ser introduïdes, en canvi, a l’Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials d’Euskadi de 2016 (EPDS-2016).

La presentació dels principals resultats de l’EPDS-2016, relatives a la població entre 1 i 15 anys a Euskadi, és útil per a altres comunitats per almenys dues raons. D’una banda, perquè es tracta de la primera informació disponible a Espanya sobre privació en aquest col·lectiu de nens, nenes i adolescents. Per una altra, perquè mostra l’extensió d’aquesta problemàtica a la població menor dels grups més desfavorits de la societat, fins i tot en un territori amb un sistema de garantia d’ingressos comparable als més desenvolupats de la Unió Europea.

Les principals conclusions de l’anàlisi de la relació entre privació i posició en l’escala de pobresa-benestar de la població menor d’Euskadi es presenten a continuació.

Resultats

Amb caràcter general, s’ha de destacar el significatiu impacte de la pobresa i la precarietat en la població menor. Encara que el sistema de protecció autonòmic limita les diferències i redueix l’impacte dels problemes, especialment dels més greus, és impossible no percebre la desigualtat d’oportunitats que es relaciona amb la pobresa i l’absència de benestar entre nens, nenes i adolescents. Les dades de l’EPDS 2016 mostren, en aquest sentit, el decisiu impacte diferencial que té en la població menor la presència de la pobresa i altres formes d’absència de benestar.

Com es mostra al Gràfic 1, les dades reflecteixen l’existència a Euskadi de quatre tipus de menors en termes d’impacte de les situacions de privació o mancança i de la posició de la llar en l’escala pobresa-benestar real.

Gràfic 1

Pel que fa a les llars en situació de benestar, i sense presència de riscos significatius associats, la presència de mancances o situacions de privació a la població d’1 a 15 anys és pràcticament inexistent. Fins a un 95,1% de la població menor analitzada viu al marge de tots i cadascun dels indicadors de privació considerats. Tot just un 4,9% té mancances significatives o relacionades amb aspectes bàsics (3,9 i 1%, respectivament). En aquestes llars, que defineixen la situació de la gran majoria de la població menor a Euskadi, es pot així parlar d’una realitat pràcticament generalitzada de completa absència de privació. Però no passa el mateix quan a la llar hi ha alguna situació econòmica desfavorable.

A les llars en què segueix predominant el benestar a la llar, però aquest ve acompanyat d’alguns factors de risc, l’absència de mancances encara és una realitat dominant. No obstant això, la proporció es redueix en aquest grup al 57,7% de la població menor. La presència de problemes bàsics, o almenys significatius, ja afecta per tant a un elevat 42,3% de la població menor en aquest grup.

Tot i això, en aquest tipus de llars, la presència de problemes bàsics segueix sent clarament minoritària, amb només un 8,4% de la població menor afectats a per aquest tipus de mancances. Aquesta dimensió minoritària és més cridanera, a més, quan es consideren problemes molt greus de privació material (2,8% per 5,6% d’altres problemes bàsics). La part corresponent a menors amb carències significatives, però no bàsiques, és la més destacada en aquest grup, amb un 33,9% de persones entre 1 i 15 anys en aquesta situació.

A les llars en situació d’absència de benestar, però no de pobresa real, la completa absència de carències resulta ja clarament minoritària, amb només un 32,1% de la població menor en aquesta situació. No obstant això, els problemes bàsics només afecten un grup minoritari de menors, un 33,3% del total, especialment si es tracta de formes de privació bàsica molt greu (tot just un 5,2% enfront d’un 28,1% amb altres problemes bàsics). Un 34,6% té problemes significatius però no bàsics.

És únicament en les llars afectats per la pobresa real on les situacions de privació esdevenen dominants, amb prou feines un 5,3% de menors sense cap tipus de carència. A més, i això és el socialment més rellevant, els problemes bàsics esdevenen majoritaris, amb el 66,1% de la població menor afectada per aquest tipus de mancances.

La dada més positiva en aquest grup de menors pobres és que, dins dels problemes bàsics, els més greus segueixen sent minoritaris. Tot i així, un 25,5% dels nens, nenes i adolescents de les llars en situació de pobresa real pateixen formes de privació bàsica molt greus per un 40,6% que s’enfronta a problemes bàsics però menys greus. Un altre 28,6% té mancances significatives però no bàsiques.

El Gràfic 2 aporta informació complementària, relativa a aquest cas a l’impacte detallat de cadascuna de les mancances bàsiques considerades en la població menor.

Gràfic 2

 

Com es pot comprovar en l’esmentat gràfic, l’impacte de les formes més greus de privació només arriba a nivells significatius, clarament superiors a xifres de 3-5%, a les llars pobres. En aquestes llars, un 10,7% de la població menor no té accés diari a fruites o verdures, un 12,8% no té dos parells de sabates (o un per a cada època de l’any) i un 17,4% no té accés a un dinar proteic cada dia.

A les llars pobres d’Euskadi, però, l’impacte de la pobresa a nens, nenes i adolescents es percep més clarament en la presència de certs tipus de carències bàsiques però de menor gravetat. D’aquesta manera, un 40,1% de la població menor d’aquestes llars no disposa de roba nova i un 38,2% no pot celebrar ocasions especials. Un 25,3% no té equipament per jugar a l’aire lliure i un 19,3% no té llibres per a la seva edat. Un 12,9% no té equipament per a jugar a casa i un 12,4% no té un espai adequat per fer els deures.

Alguns d’aquests problemes també tenen incidència significativa en llars amb problemes d’absència de benestar però no pobres. Així, un 19,9% de la població menor en aquestes llars no pot accedir a roba nova, un 13,9% no pot celebrar ocasions especials i entre un 7,6 i un 9,2% s’enfronta a problemes a l’hora de disposar d’un espai adequat per fer els deures, tenir llibres per la seva edat o disposar d’equipament per jugar a l’aire lliure.

El Gràfic 3 presenta els resultats relatius a algunes mancances que, sent significatives, no es relacionen amb necessitats estrictament bàsiques. En aquest cas, es constata que les diferències observades entre els diferents tipus de menors resulten encara més característiques dels diferents grups.

Gràfic 3

A les llars pobres, un 82,4% la població menor no pot gaudir d’una setmana de vacances fora de casa. La problemàtica és igualment majoritària en llars en situació d’absència de benestar, però no pobres, amb un 58,2% de la població menor afectada. Aquesta problemàtica, que només afecta el 2,6% de la població en situació de benestar, arriba encara a un significatiu 28,3% de la població entre 1 i 15 anys en llars on predomina el benestar però en els quals són presents alguns factors de risc.

S’observa un perfil similar de desigualtat en l’impacte de la resta de carències significatives analitzades (relatives a la possibilitat de convidar a amics/amigues a jugar o menjar a casa, o a participar en activitats regulars fora de la llar i en viatges i activitats escolars, amb cost econòmic). Aquestes mancances tendeixen a afectar al voltant de la meitat de la població menor pobre (entre 48,3 i 55,3%) i a entre un 14,2 i un 25,6% de la població amb absència de benestar encara que no pobre. En el col·lectiu en situació de benestar, però amb presència de factors de risc, l’impacte varia entre 9,4 i el 16,8%. En fort contrast, menys del 2% de la població menor pateix alguna d’aquestes problemàtiques en llars en situació de benestar.

Consideracions finals

Les dades presentades revelen la importància de polítiques que aconsegueixin limitar l’impacte i la gravetat de la pobresa i d’altres formes d’absència de benestar que impedeixen a la població menor l’accés a una forma de vida sense privació. Mostren també que les mancances associades a aquests fets socials, fins i tot les més greus, no estan erradicades entre la població menor, fins i tot en presència d’un sistema comparativament digne de garantia d’ingressos. Al menys en una situació encara marcada per la importància de la desocupació i pels límits pressupostaris als quals s’enfronten les administracions públiques.

En aquest sentit, considerant el conjunt de menors entre 1 i 15 anys a Euskadi, el 2016 un 10,4% pateix encara problemes bàsics de privació, una xifra que és del 3,5% en considerar en exclusiva les seves formes més greus. En referència a aquestes mancances molt greus, un 2,3% no té accés a menjar proteic cada dia, amb xifres d’1,5-1,6% pel que fa a la manca d’accés diari a fruites o verdures o a la disposició de calçat adequat. Pel que fa als problemes bàsics però menys greus, un 5,5% de la població menor no té accés a roba nova i un 5,6% no pot celebrar ocasions especials.

Certes mancances, que no afecten a necessitats bàsiques però són significatives, tenen un impacte encara més destacat en el conjunt dels nens, nenes i adolescents d’Euskadi. Entre un 8,4 i un 9,5% no pot convidar a amics/amigues a jugar o menjar a casa o participar en activitats socials externes que tenen un cost econòmic. La impossibilitat de gaudir d’una setmana de vacances fora de la llar és la manca més estesa: afecta a un 17,1% de la població menor.

Des d’una perspectiva més àmplia, aquestes xifres posen de manifest la necessitat de conèixer la situació de la població menor en el conjunt d’Espanya. A l’existir una correlació entre la pobresa general i la infantil, amb major incidència real de les problemàtiques en la població menor, és molt probable que l’impacte de les mancances analitzades resulti molt significatiu en moltes zones d’Espanya, incloses en comunitats com Madrid i Catalunya.

Si es comprovés aquesta circumstància, ja rellevant en una comunitat com la basca –comparativament menys afectada per la pobresa–, seria necessari fer visibles les conseqüències en la població menor de la desigualtat. La societat ha de prendre consciència del que realment signifiquen la pobresa, i les altres formes d’absència de benestar, per a la igualtat d’oportunitat de les noves generacions de nens, nenes i adolescents.

Annex: Indicadors de privació considerats

Indicadors de problemes bàsics

Problemes bàsics molt greus

Sense menjar proteica cada dia

Sense fruites o verdures cada dia

No disposa de dos parells de sabates (o un per a cada època de l’any)

Altres problemes bàsics

No disposa de roba nova

Sense espai adequat per fer els deures

Sense equipament d’oci (casa)

Sense llibres per la seva edat

Sense equipament d’oci (aire lliure)

No pot celebrar ocasions especials

Indicadors relatius a altres problemes significatius

No pot convidar a amics / amigues a jugar o menjar

Sense activitats regulars fora de casa (amb cost)

Sense viatges i activitats escolars (amb cost)

No pot anar de vacances (una setmana a l’any)

 

Es considera que una persona menor, entre 1 i 15 anys, està afectada per la manca prevista quan, a la llar, alguna de les persones menors residents pateix la manca considerada.

Aquesta mateixa aproximació s’aplica per als diferents blocs de mancances que es contemplen. Així, per exemple, en una llar en què alguna persona menor pateixi alguna mancança bàsica molt greu, la població menor d’aquesta llar es considera afectada per problemes bàsics molt greus.

L’adscripció als quatre grups considerats (problemes bàsics molt greus, altres problemes bàsics, problemes significatius i sense problemes) és progressiva. La pertinença a un grup més afavorit implica que estan absents l as mancances associades a formes més greus. El grup de problemes bàsics inclou però a qualsevol menor en una llar en què alguna persona de 1 a 15 anys té alguna de les mancances bàsiques contemplades, amb independència de la seva major o menor gravetat.

Es pot llegir la versió en castellà d’aquest article a hungrygrass.org