Introducció i resum

Aquest article busca aprofundir en les conseqüències de les polítiques socials a Espanya, amb especial èmfasi en el seu desigual impacte territorial. L’objectiu, en aquest segon lliurament, és analitzar aquestes conseqüències en termes d’incidència del risc de pobresa greu (40% de la mitjana equivalent d’ingressos)[i]. L’anàlisi es basa en els resultats ajustats que es deriven del mètode que ja es va comentar al primer article d’aquesta sèrie .

La principal aportació de l’estudi és mostrar la protecció desigual que ofereix la política social espanyola enfront de la pobresa greu. Aquesta política afavoreix de forma diferencial els territoris en què la part fonamental de la precarietat es vincula a la gent gran. En termes relatius, en canvi, no protegeix algunes de les zones més afectades per l’atur, com Andalusia, així com els territoris més condicionats per costos elevats d’accés al benestar. Això determina el fort impacte diferencial de la pobresa greu a les Canàries i les Illes Balears però també les mancances de protecció social en territoris com Madrid, Catalunya i, també, Euskadi. Aquests territoris tenen taxes de pobresa greu que són desproporcionadament altes en comparació amb altres comunitats espanyoles amb menor nivell de desenvolupament econòmic.

L’estudi mostra també que, un cop considerats els ingressos per assistència social, la posició comparativament afavorida del País Basc s’explica per la seva política autonòmica de garantia d’ingressos. Sense aquesta, la seva taxa de pobresa greu seria bastant superior i molt propera a la de Catalunya.

Es recorda que l’estudi es basa en l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE per a l’any 2015 (dades de renda 2014). Es mesura, per tant, la situació existent al final del període de crisi. La raó és l’abundància d’indicis sobre l’impacte molt fort d’aquesta crisi en les principals àrees urbanes d’Espanya, en particular a Madrid i Catalunya.

Principals resultats

Les quatre Espanyes davant la pobresa greu en termes d’ingressos propis (abans de tot tipus de transferències, incloses les pensions)

En absència de tot tipus de transferències socials i tenint només en compte els ingressos propis, derivats fonamentalment de l’activitat econòmica, emergeixen quatre realitats diferenciades a l’Estat espanyol pel que fa a l’impacte de la pobresa greu. En la posició més afavorida un 23,7% de la població queda per sota del llindar de pobresa greu a Navarra i Aragó. Al pol igualment positiu, però amb xifres una mica menys favorables, l’indicador se situa entre el 29,1 i el 29,9% a Madrid, el País Basc i Catalunya.

La major part de la resta de comunitats autònomes se situen entorn de la mitjana espanyola del 34,9%. Una mica per sota d’aquesta mitjana, amb xifres de 33,7 a 34,7%, es troben Canàries, Balears i l’àrea nord-oest, amb Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja. Per sobre, però a prop de la mitjana, entre 35,6 i 37,8% es troben Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i el País Valencià.

Clarament per sobre de la mitjana, més de 20 punts que Aragó i Navarra, trobem Andalusia i Múrcia on un 44,1% de la població se situa, abans de transferències, per sota del llindar de pobresa greu.

Gràfic 1

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

 

Un decisiu impacte favorable del sistema de pensions, encara que amb límits, especialment a Madrid, Canàries, Balears, Andalusia i Múrcia

La política de pensions té una importància decisiva a Espanya. En primer lloc perquè la gran majoria de la població en llars que queden per sota del llindar de pobresa greu abans de transferències, un 62,4%, resideix en llars de pensionistes. En segon lloc, perquè l’efecte positiu de les pensions és enorme, contribuint a treure de la pobresa greu a un 90,3% les persones en llars de pensionistes.

L’impacte territorial de les pensions en la reducció de la pobresa greu es veu condicionat, però, per dos factors. D’una banda s’observa a algunes comunitats autònomes un menor impacte protector de les pensions, lligat al major cost diferencial d’accés al benestar. Així, en contrast amb nivells propers o superiors al 90% de capacitat de superació de la pobresa greu -a través de les pensions- a la major part del territori, la proporció es redueix al 85% a Madrid i una mitjana de 79,7 % a les Canàries i Balears.

D’altra banda, es constata un pes molt diferent de la població en llars pensionistes en el conjunt de la població afectada per la pobresa greu en considerar en exclusiva els ingressos propis. Aquesta proporció és superior al 75% a la zona nord-oest (77,1% a Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja i 80% a Navarra, Aragó) i se situa entre en el 66,4% i el 70,5% a Castella-la Manxa, Extremadura, Euskadi i Castella i Lleó. La proporció s’acosta en canvi al 62,4% mitjà d’Espanya a Catalunya i el País Valencià (63,7% i 63,9%) i se situa ja per sota d’aquesta mitjana a Madrid (60,1%). El percentatge es redueix encara més a Andalusia i Múrcia, amb un 55,2%. A les Illes Balears i Canàries, amb prou feines un 47% de la població en risc amb ingressos propis resideix en llars de pensionistes.

Aquest conjunt d’elements explica que la capacitat de les pensions per reduir la incidència de la pobresa greu variï de forma significativa segons la comunitat autònoma. L’impacte és molt alt o, amb xifres entre el 68,2 i el 72,7%, a Navarra, Aragó, la zona nord-oest (Galícia, Astúries, Cantabria, la Rioja) i Castella-Lleó. La proporció és relativament propera al País Basc (65,5%). Es redueix a nivells entre el 58,2 i el 59,5%, per sobre però de la mitjana espanyola, al País VAlencià, Castella-la Manxa, Extremadura i Catalunya. L’impacte resulta molt inferior a Madrid, Andalusia i Múrcia, amb nivells propers al 50% (51,1 i 49,6%, respectivament). Arriba a un mínim del 37,5% a les Canàries i les Balears.

Taula 1

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

Les implicacions de l’efecte pensions són molt cridaneres i es tradueixen en els següents aspectes:

1. Tot i que es manté la posició comparativament privilegiada de Navarra i Aragó (6,5% de pobresa greu amb ingressos propis i pensions), les comunitats de la zona nord-oest s’acosten a les posicions caracteritzades per un menor impacte de la pobresa greu (Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja, amb un 10% així com Castella i Lleó amb l’11,3%).
2. Entre les zones que tradicionalment havien liderat el creixement econòmic a Espanya, amb un 10%, només al País Basc es manté entre les zones amb menor impacte de la pobresa greu, un cop considerats ingressos propis i pensions. Aquesta xifra queda clarament per sota del 12,3% de Catalunya i del 14,6% de Madrid, a prop ja al 15,2% de la mitjana espanyola. A prop d’aquesta mitjana se situa igualment el 15,3% del País Valencià.
3. A la part caracteritzada pels nivells més alts de risc, les Canàries i les Balears, que en termes d’ingressos propis se situaven per sota de la mitjana, se situen ara molt a prop d’Andalusia i Múrcia (21 i 22,2% de persones en risc de pobresa greu, respectivament).

Gràfic 2

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

La insuficient protecció a les llars amb persones aturades, especialment a les zones històricament més desenvolupades (País Basc, Madrid i Catalunya), la zona nord-oest (Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja), Canàries i Illes Balears

Un cop considerats els ingressos propis per activitats econòmiques i les pensions, un 79,2% de la població que segueix per sota del llindar de pobresa greu pertanyen a llars amb persones desocupades o que han rebut prestacions (o subsidis) per desocupació durant l’últim any. La proporció varia entre un mínim del 69,2% a Navarra i Aragó i un màxim del 84% a Andalusia i Múrcia.

En comparació amb la política de pensions, però, l’impacte favorable de la política contra la desocupació resulta molt inferior, a més de molt més desigual en els seus efectes reductors de la pobresa greu. Pel que fa referència a l’impacte favorable tot just un 34,7% de les persones en llars amb persones desocupades aconsegueixen superar la pobresa greu gràcies a les prestacions d’atur.

Pel que fa als efectes territorials, s’observen diferències de més de 22 punts percentuals en la capacitat de superació de la pobresa greu a través de les prestacions d’atur en la població en llars amb persones aturades. La proporció més favorable, amb un 47,1%, correspon al País Valencià. Se situen també clarament per sobre de la mitjana, amb xifres entre 42 i 42,6%, Navarra, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura.

Tot i que encara per sobre de la mitjana, la proporció es redueix al 36,5% a Andalusia i Múrcia. Per sota d’aquesta mitjana, la proporció és del 32,2% a Madrid i del 30,4% a Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja. En els nivells mínims, tot just entre un 24,8 i un 26,6% de les persones en llars de població desocupada supera la pobresa greu al País Basc, Catalunya, Canàries i Illes Balears.

Al conjunt de la població en llars en situació de pobresa greu després de considerar els ingressos per activitat econòmica i pensions, i no només en la vinculada a llars amb persones aturades, es constata la presència de dos grans grups de comunitats autònomes. A la part afavorida, més d’un 30% de les persones considerades superen la pobresa greu gràcies a les prestacions i subsidis d’atur a la zona sud peninsular (Castella-la Manxa, Extremadura, Andalusia i Múrcia), Castella i Lleó i el País Valencià. La proporció és del 29,1% a Aragó i Navarra, que no s’allunyen en excés de la resta del grup.

Al pol oposat, tot just entre un 20,2 i un 23% de la població supera la pobresa gràcies a les prestacions d’atur a Madrid, Catalunya, la zona nord-oest peninsular (Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja), Canàries i Illes Balears. El mínim, amb un 18,6% correspon al País Basc.

Taula 2

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

Les conseqüències d’aquesta política desigual de protecció per desocupació resulten evidents. D’una banda es consoliden les comunitats de la zona nord peninsular com les menys afectades per la pobresa greu, amb un 4,6% a Navarra i Aragó i un 7,9% a Galícia, Astúries, Cantàbria i la Rioja. Però Castella i Lleó, amb un 7,6%, s’incorpora a les zones amb menor impacte de la pobresa greu, i queda a sis dècimes per sota del 8,2% del País Basc, millorant fins i tot l’indicador de les comunitats nord-occidentals.

Una mica per sobre de les xifres del grup de comunitats assenyalat, i gràcies a la protecció per desocupació, Castella-la Manxa, Extremadura i el País Valencià redueixen els seus gairebé tres punts de diferència respecte a Catalunya en el risc de pobresa greu amb ingressos propis i pensions. Després de l’efecte de prestacions i subsidis d’atur, totes aquestes comunitats autònomes se situen en nivells entre el 9,6 i el 9,8%. L’acostament a la part més desafavorida que caracteritza Catalunya és encara més destacat a la Comunitat de Madrid, on se supera ara el nivell mitjà de pobresa greu d’Espanya (11,3 enfront de 11,1%).

A la part més afectada, Andalusia i Múrcia deixen de ser les zones més problemàtiques, tot i que encara amb taxes molt elevades de pobresa greu (15,4%). Canàries i les Balears es converteixen en les comunitats més afectades (16,8%).

Gràfic 3

 

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

Euskadi se situa entre les comunitats amb menor pobresa greu a Espanya com a conseqüència de la seva política de garantia d’ingressos, Madrid i Catalunya queden lluny d’aquests nivells. Canàries i Illes Balears es consoliden com les comunitats més afectades al final de la crisi

L’ECV no ofereix dades prou precises sobre ingressos per assistència social. Els disponibles serveixen però per reflectir dos aspectes de gran rellevància. D’una banda s’observa que el 2015, amb dades de renda 2014, només al País Basc l’accés a aquest tipus d’ingressos resulta determinant en la lluita contra la pobresa greu. Segons  dades de la ECV (que en realitat subestimen l’impacte d’aquestes prestacions), un 27,8% de les persones que encara es mantenien sota el llindar de pobresa greu aconsegueixen superar el risc a Euskadi en tenir en compte els ingressos assistencials. Rebaixant de 8,2 a 5,9% la seva taxa de pobresa greu, Euskadi s’acosta al 4,3% final de Navarra i Aragó. En una línia propera a la zona nord-oest (Galícia, Astúries, Cantàbria, la Rioja), aquestes dues comunitats autònomes són, després del País Basc, on s’aprecia més impacte de les accions assistencials.

En canvi Madrid i Catalunya se situaven el 2015 entre les comunitats en les que menys impacte tenien les prestacions d’assistència social de cara a la superació de la pobresa greu (almenys d’acord amb les dades de l’ECV). De fet la seva posició no millora per aquesta via. Mentre Catalunya segueix acompanyant Extremadura, Castella-la Manxa i el País Valencià en nivells del 9,4 al 9,8%, que resulten una mica més favorables que el 10,6% mitjà d’Espanya, Madrid segueix superant aquesta mitjana amb un 11%. Només Andalusia i Múrcia, amb un 14,8%, i  les Balears i Canàries, amb un 16,1%, es col·loquen clarament per sobre dels nivells de risc de pobresa greu de la Comunitat de Madrid a 2015 (renda 2014).

Taula 3

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

Gràfic 4

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ECV 2015. INE

Conclusions

Les dades presentades mostren que la política social a Espanya té un impacte important en la reducció del risc de pobresa greu, en particular a través de la política de pensions però també, especialment en algunes comunitats autònomes, per la via de les prestacions de desocupació. Es tracta però d’una política de protecció desigual que no té en compte les necessitats diferenciades de certes comunitats autònomes, especialment pel que fa a les fortes mancances que s’observen en la protecció a la població aturada.

En conjunt, les comunitats més perjudicades són les que tenen menor pes relatiu de la població pensionista i, al mateix temps, un alt volum de població desocupada, especialment sense accés suficient a les prestacions o subsidis per desocupació. D’aquesta manera, l’insuficient protecció a la desocupació situa encara en nivells de pobresa greu molt elevats a Andalusia i Múrcia.

No obstant això, és igualment necessari destacar que, en termes comparatius, la política de protecció a la desocupació tracta de forma molt desigual a comunitats com el País Basc, Catalunya i, de forma encara més destacada, la comunitat de Madrid. Entre les comunitats que han liderat històricament el creixement econòmic a Espanya, únicament Euskadi es col·loca entre els territoris amb menor taxa de risc de pobresa greu. Però només ho aconsegueix gràcies a la seva política de garantia d’ingressos, l’única amb un impacte clarament diferencial en 2015 (renda 2014) a Espanya.

——————————————

ANNEX: Indicadors comparats

Es presenten en aquest annex, a manera de comparació, els indicadors resultants del mètode general Eurostat per al 40% de la mitjana, sense ajustar, així com els que es deriven del mètode ajustat, objecte de l’article. També es presenta la mitjana 2014-2015 per a l’indicador de pobresa real que he proposat per analitzar aquest fenomen a Espanya. La imatge que ofereixen l’indicador ajustat del 40% i el de pobresa real és molt similar.

Taula A1

Mètode general: Eurostat

Mètode ajustat: Veure
https://hungrygrass.org/2017/11/08/el-mito-de-la-igualdad-las-paradojas-de-la-distribucion-de-la-precariedad-y-el-bienestar-en-espana- luis-Sanzo /

Sobre l’indicador de pobresa real, veure:
https://hungrygrass.org/2017/07/05/indicadores-de-pobreza-real-en-espana-luis-sanzo/

Gràfic A1

 

[i] Per raons de simplicitat en la presentació, les referències a la pobresa greu en aquest article s’han d’entendre, totes elles, en termes de situacions de risc.

Es pot llegir la versió en castellà de l’article, així com consultar la metologia aplicada per per l’ajust a Hungrygrasshttps://hungrygrass.org/2017/11/14/el-mito-de-la-igualdad-2-la-diferente-proteccion-territorial-ante-la-pobreza-grave-luis-sanzo/