Llei Engel

Primary Navigation

Social Navigation

El mercat laboral en temps de pandèmia

Atur, COVID19, Ocupació

Les dades

Encara confinats i amb la crisi sanitària en el seu punt àlgid arriben les primeres dades del mercat laboral en temps de pandèmia. I aquestes no són, com no podia ser d’una altra manera, gens bones. El confinament ha produït un impacte sense precedents a l’economia i al mercat laboral, especialment per la seva rapidesa. Segons ha dit el Ministre José Luís Escrivá, en 20 dies de març a Espanya s’ha destruït la mateixa ocupació que en els 3 mesos després de la caiguda de Lehman Brothers al setembre de 2008, que va iniciar el que es coneix com La Gran Recessió.

Aquest shock arriba en un moment d’alentiment de l’economia a nivell mundial que Catalunya estava aguantant amb força resiliència. I en un sol mes s’ha endut per davant el creixement econòmic i la millora contínua de les dades macro del mercat laboral. Aquest mes de març, per primera vegada des de la recuperació, tenim més aturats registrats i menys ocupats que l’any anterior.

Font: Observatori del Treball i Model Productiu

Font: Observatori del Treball i Model Productiu

Encara més dramàtic és l’efecte sobre l’afiliació a la Seguretat Social. A Catalunya, en mitjana mensual, l’ocupació va caure en 41.015 treballadors. Si fem un paral·lelisme amb les dades publicades per Espanya, la dada a 31 de març serà molt pitjor que la mitjana del mes (La Vanguardia ho xifra en 134.380 treballadors menys), la gran majoria d’ells temporals. No és nou que en el nostre mercat laboral les necessitats d’ajusts de plantilles es trenquin tot sovint per la baula mes dèbil, els temporals. En sintonia amb aquestes dades, els contractes registrats al mes de març de 2020 comparats amb els de 2019 han baixat en 72.155 (- 28,4%). D’aquesta caiguda, 63.877  són contractes temporals.

Cal ressaltar que aquestes dades (atur registrat i afiliació) no inclouen els afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (els ja famosos ERTOs), que a Catalunya suposen en el moment d’escriure aquest text aproximadament 500.000 treballadors (i no deixen de créixer dia a dia). Són moltes les experiències positives d’aquest tipus de mesura en altres països, ja que a mig termini acaba fent que l’ocupació es mantingui després del shock. Però de forma momentània suposa que les dades de desocupació i ocupació són molt pitjors que les recollides en els registres administratius.

Deixant de banda les dades observades i entrant en el terreny de les suposicions, res fa pensar que el que ha passat aquest mes sigui un shock temporal i que tindrem una recuperació igual de ràpida que la caiguda. Primer per què la crisi és a nivell mundial. I segon per què l’economia, al igual que les mesures de confinament i trànsit entre països, seguiran un temps i s’aniran relaxant paulatinament. Quan l’activitat econòmica desperti d’aquest parèntesi forçat, és molt difícil que no hi hagi efectes permanents.

Les mesures de protecció

Les darreres setmanes s’han pres una sèrie de mesures per mitigar els efectes de la crisi en el mercat laboral. De ben segur aquestes mesures seran objecte d’estudi els propers mesos i anys. Ara per ara només podem fer valoracions teòriques i opinions argumentades. En la meva opinió, respecte a la crisi de 2008 hi ha una diferència notable en la forma d’afrontar el problema. On abans trobàvem austeritat, retallades, facilitats per acomiadar i disminució de la protecció de les persones que perden els ingressos del treball, ara trobem polítiques dirigides a mantenir els llocs de feina i extensions de la protecció a col·lectius que perden l’ocupació. Es poden criticar les mesures per excessives o massa toves (en aquest article hi ha algunes) però el canvi de paradigma és evident.

Si l’objectiu de les mesures és (com s’ha dit públicament) no deixar ningú enrere, una pregunta pertinent és si s’està protegint a tots els col·lectius afectats. De forma molt resumida, els RDL publicats els darreres dies protegeixen en algun grau els 500.00 treballadors en ERTO, els acomiadats (inclús si són temporals i no havien generat el dret), els autònoms que han hagut de parar la seva activitat, les treballadores de la llar i els aturats que esgotin les prestacions durant la crisi sanitària.

Sí que hi ha un col·lectiu que, en la meva opinió, de moment no queda protegit. Les mesures comentades anteriorment tenen com a finalitat protegir la pèrdua de les rendes del treball o el dret a una prestació que s’ha adquirit havent treballat. Però en el nostre mercat laboral hi ha un bossa important de persones que són aturats que han exhaurit o directament no han arribat a generar el dret a prestació (aproximadament el 1/3 part dels aturats registrats no tenen cobertura de prestacions per desocupació). A més, si la situació actual és el principi d’una recessió, podem esperar que el nombre de persones en aquesta situació seguirà creixent.

A aquestes persones, aturats de llarga durada i persones que passen constantment d’episodis d’ocupació a episodis d’atur, aquesta crisi els ha arribat quan encara no havien gaudit de la recuperació de la crisi anterior. A més, aquesta arriba just en el mes en el que comença una època de molta contractació, el que suposa una oportunitat d’ocupar-se. De fet, l’augment de l’atur registrat aquest més es deu més a una disminució de les sortides per col·locació que a un augment de persones acomiadades o no renovades.    

Font: Fluxos de l’atur registrat (Observatori del Treball i Model Productiu)

Si el mercat laboral (i els drets a prestació que genera), no funciona com a assignador de recursos, no deixar a ningú enrere suposa una aposta clara per sistemes de garanties de rendes, amb criteris d’exclusió més laxes que els que tenen actualment la majoria de comunitats autònomes. El cost social de deixar als aturats de llarga durada i treballadors precaris sense protecció és ben conegut i l’hem patit no fa gaire temps. Ho volem tornar a repetir?


false

Raül Segarra

Diplomat en Estadística. Va entrar a treballar a 2001 al Gabinet Tècnic del Departament de Treball, que actualment és l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. En aquests anys, ha participat en l’elaboració d’estadístiques oficials de demandants d’ocupació, atur registrat, afiliats a la seguretat social, fluxos EPA, entre altres. Paral·lelament, ha treballat al CETT-UB com a tècnic quantitatiu en projectes de consultoria de l’àmbit turístic i com a professor de Bases d’Investigació en turisme.

Traducir »