L’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) no podia passar desapercebuda a Llei d’Engel. Més enllà de les notícies i posicionaments dels responsables ministerials, de les diferents forces polítiques, entitats i plataformes i de totes les opinadores, des d’aquí volem aportar elements d’anàlisi i opinió i fer-ho amb el màxim rigor possible.

Per això amb aquest article inaugurem el monogràfic sobre l’Ingrés Mínim Vital. Per fer-lo possible, hem demanat l’opinió a diversos col·laboradors de Llei d’Engel perquè reflexionin sobre els aspectes cabdals del disseny i implementació de la prestació.

Si l’IMV és una política idònia, una política de mínims, o una excusa per a no abordar veritablement la pobresa i la desigualtat han estat uns debats recurrents però a la vegada apriorístics. Des del nostre punt de vista, caldran evidències i avaluació una vegada s’implementi l’IMV. No obstant, si aquest post ha de fer funcions d’editorial, val la pena recordar que sempre ens hem posicionat a favor d’una política de garantia de rendes que millorés les condicions materials de les persones i en tot moment ens hem mostrat poc amants de les ocurrències etèries. Per tant, benvingut l’IMV. Encara que la cosa no s’acabi aquí.

En aquesta reflexió ens interessa particularment aprofundir en com es conceptualitzen i desenvolupen les polítiques socials de l’Estat del Benestar. L’IMV no neix del no res. S’emmarca en un context polític, en el si d’una teoria social, i en una aposta de política concreta per garantir uns nivells de  vida  digna per a la majoria de la ciutadania.

I si hi ha un aspecte que ens preocupa especialment a Llei d’Engel és com es desplega una política pública com aquesta, que implica tants nivells de l’Administració i tants àmbits sectorials diferents. El debat competencial ha estat un dels elements que han condicionat el disseny de l’IMV i la seva cooperació/competència amb les rendes mínimes i garantides autonòmiques (RMA) serà un dels aspectes més complexos i a la vegada més apassionants.

Aquest punt ens porta directament a un camp d’estudi també molt dels Engels, la necessitat dels dissenys de polítiques públiques robustes i tècnicament ben pensades. Cobertures, intensitats, requeriments, condicionalitats, procediments administratius semblen coses menors, minúcies pròpies de buròcrates. Però una gran part de l’èxit de l’impacte de l’IMV es juga en aquests aspectes. 

Tampoc ens podem oblidar d’un dels temes estrella del bloc, els serveis socials. No podem dir que els editors no haguem assistit una mica atònits a alguna de les reaccions dels professionals del Sistema davant l’aprovació de l’IMV, però no és el que més ens preocupa. Entenem que el desplegament de l’IMV  és una oportunitat per empènyer i donar velocitat a tota una sèrie de reformes que necessita el sector.

Així doncs durant els propers dies anirem publicant les aportacions que ens estan fent arribar col·laboradors diversos. Són les opinions de tots ells i elles a les quals els l’uneix el rigor i la voluntat d’aportar elements que ajudin a entendre el que representa l’Ingrés Mínim Vital i l’anàlisi de possibles millores a incorporar en el procés de tramitació parlamentària, d’elaboració del reglament o  a mig termini, en revisions després de la seva avaluació.